Xarnegos - Almeria Teatre

Xarnegos

Tots els aficionats al teatre sabem que els mesos d’hivern són (amb permís del Grec) el moment més atapeït de la cartellera barcelonina. El motiu no és cap misteri: en un país amb un clima com el nostre, superat el moment més fred de l’any la gent tendeix a fer plans “d’exterior” i, així, l’afluència als teatres baixa tan bon punt pugen les temperatures. Aquesta acumulació d’estrenes i apostes dels grans teatres provoquen alguns danys col·laterals, entre ells, que hi hagi bons muntatges petits que passin totalment desapercebuts.

No hauria de ser el cas de Xarnegos, un muntatge modest des del punt de vista de la producció però que amaga una història carregada de veritat.

A Xarnegos ens introduïm en la dinàmica d’una teràpia de psicodrama. Pels qui no conegueu el terme, us diré que el psicodrama és una forma de teràpia psicològica de grup en la que els pacients, en comptes de narrar amb paraules el que els passa, ho escenifiquen amb l’ajuda dels companys de teràpia. El psicodrama aprofita la força catàrtica de la representació per fer aflorar els pensaments més íntims i arribar al fons dels problemes. I és precisament aquesta força catàrtica la que aprofita Marc González per fer-nos entrar a la història que ens vol explicar.

A Xarnegos coneixerem la història d’un taxista vingut d’Extremadura que, ja jubilat, es nega a marxar a viure a Saragossa amb la seva filla, perquè diu que és català. La filla, preocupada, el porta a teràpia perquè el psicòleg li tregui aquesta absurda idea del cap. El que comença sent una divertida comèdia que beu dels tòpics dels immigrants que van arribar a Catalunya provinents de la resta de la Península durant la Postguerra, evoluciona amb bon ritme i, sobretot, amb gran sensibilitat cap a un drama personal que, en la seva senzillesa, esdevé universal.

Marc González signa un text lúcid, honest i gens pamfletari sobre la dificultat de construir una identitat personal quan ets fill d’immigrants; un text que fuig de la política i es centra en el fet humà. Un text que parla amb molt d’humor i sense gota d’acritud d’algunes de les paradoxes a les que ens enfrontem els catalans de primera generació.

Sobre l’escenari destaquen les interpretacions tendres i contingudes de Roser Batalla i Pedro Cánovas, en els papers del pare i la filla, i una divertida Alícia Puertas en el paper de la pacient neuròtica del grup de psicodrama.

Xarnegos aconsegueix una cosa molt difícil: tractar un tema complicat i carregat de connotacions d’una forma senzilla, amable, divertida i, per sobre de tot, autèntica. Un muntatge que em va fer vessar alguna llàgrima d’emoció cap al final i que, sens dubte, us recomano.

 

Xarnegos

Autor i director: Marc González de la Varga. Repartiment: Roser Batalla, Pedro Cánovas, Albert Eguizábal, Alícia Puertas i Alzira Gómez. Dramatúrgia: Marc González de la Varga i Jorge Paz. Disseny d’il·luminació: Dani Guerrero. Producció: Isis López. Tècnic funcions: Josep Sánchez-Rico. Comunicació: Pentateatre. Una producció de Pentateatre amb la col·laboració de l’EMMCA (Escola Municipal de Música i Centre de les Arts).

Sala: Almeria Teatre. Data: 17/01/2016.

One thought on “Xarnegos

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada