Wasted - Íntims produccions - (c) Carlos Rodríguez

Wasted

Vaig tenir l’inmensa sort de veure un assaig obert de Wasted el mes de juny de l’any passat. Abans de la seva estrena a Tàrrega, abans de convertir-se en un fenomen, abans de tot. En sortir d’aquella mena de soterrani abandonat on va tenir lloc la representació vaig tenir la sensació d’haver assistit a l’inici de quelcom molt especial. Aquella nit, l’Ivan Morales ens va dir que allò era un work in progress. Quedaven un parell de mesos fins l’estrena i alguns ajustos per fer. 

I era cert, els ajustos que separen un muntatge magnífic d’un muntatge perfecte. Ho sé ara, que he pogut tornar-la a veure.

Tot va començar quan Íntims produccions, una companyia jove i independent de Lleida, va trobar un text teatral de Kate Tempest, una també jove rapera, poetessa i dramaturga britànica: va ser amor a primera vista, volien fer aquell text. Per fer-ho, van demanar ajuda al seu dream team somniat, i tothom va dir que sí. Ivan Morales a la direcció, Martí Sales a la traducció, LosCorderos.sc al moviment, Pau Llonch a l’assessorament vocal o Ilia Mayer a l’espai sonor són només alguns dels companys de viatge, dels còmplices, que han acompanyat Íntims en aquest projecte.

I el resultat és una obra diferent, directa com un cop de puny, propera més enllà del que es pot esperar a una sala de teatre; arriscada i carregada de veritat.

Tres amics es reuneixen el desé aniversari de la mort d’un quart. Tenen 25 anys i senten que la vida no és el que havien somniat, que la realitat els ofega, que no s’agraden. Una colla de perdedors covards que, malgrat tot, és impossible no estimar des del primer moment que surten a escena. Perquè són humans, són com tu i com jo, són reals.

Wasted - Íntims produccions - (c) Carlos Rodríguez 2

Amb les cadires formant cercles concèntrics a la sala, deixant un espai mínim als actors, els personatges passegen entre el públic en la penombra. L’encertadíssima il·luminació de Miki Arbizu treballa la foscor en què viuen el Dani, l’Edu i la Carlota. Una foscor que només es trenca mínimament a la discoteca, quan tots tres surten de festa fins a posar-se cecs (wasted), l’única forma que tenen d’obrir els ulls i veure-hi.

Oriol Esquerda, Sandra Pujol i Xavier Teixidó interpreten aquests tres personatges amb tot l’amor i tota la veritat que requereixen. Un treball finíssim realitzat a centímetres del públic, sense trampa ni xarxa, mirant-nos als ulls. Oriol Esquerda és potser el més contingut, qui interpreta el personatge més tancat en si mateix; Xavier Teixidó el més energètic, el més vehement, el més atrapat de tots, i Sandra Pujol ens trenca el cor des del seu primer monòleg fins l’escena final. Tots tres treballen com una única entitat en els moments de cor, on reciten textos que sonen a poesia, a rap, a manifest. La seva compenetració en tot moment és absoluta i el seu entusiasme, totalment contagiós.

Darrerament he sentit a molta gent preguntar-se com es pot portar públic jove al teatre. Doncs mira, programar Wasted em sembla un boníssima idea per començar. Un muntatge que parla d’avui i d’ara, que fa servir un llenguatge i una posada en escena totalment contemporanis i que té l’altíssim nivell que té aquest se l’haurien d’estar rifant les sales de tot Barcelona i tot Catalunya. L’Ateneu Popular 9 Barris ha estat el primer a apostar de debó per ells.

Esperem que algú més segueixi el seu exemple.

 

Wasted

Autora: Kate Tempest. Traducció: Martí Sales. Direcció i adaptació: Iván Morales. Ajudant direcció: Rafa Rodriguez. Intèrprets: Oriol Esquerda, Sandra Pujol i Xavier Teixidó. Coaching corporal: LosCorderos.sc. Assessorament vocal: Pau Llonch. Vestuari i escenografia: Marc Salicrú. Il·luminació: Miki Arbizu. Espai Sonor: Ilia Mayer. Fotografia i video: Moledro House. Disseny Gràfic: Iolanda Monsó. Producció: Íntims Produccions, FiraTàrrega, OSIC, IEI. Producció executiva: Marc Cartanyà. Comunicació: Isaac Baró.

Sala: Ateneu Popular 9 Barris. Data: 7/05/2016. Fotografies: (c) Carlos Rodríguez.

Deixa un comentari