La mort d’un fill és probablement una des les experiències més devastadores que pot experimentar un èsser humà. Malauradament, he tingut prou experiències d’això en el meu entorn més proper per saber dues coses: una, és molt més freqüent del que volem (o podem) creure, i dos, cada persona s’hi enfronta de maneres molt diferents.
Tender Napalm és el resultat d’un dol per la mort d’un fill i, en aquest cas, l’autor del text, Philip Ridley, recorre a l’evasió i l’escapisme per enfrontar-se a aquesta realitat terrible en un món de somni, irreal, bestial i arcà. Tender Napalm recorre a la metàfora per intentar explicar i abastar allò inexplicable però es tanca tant en si mateix i en aquest món fantàstic que el text resulta en molts moments excessivament llunyà i recargolat, massa eteri per arribar a colpir-nos, massa abstracte per commoure’ns.
Però aquí és on entra la posada en escena, el gir que Sixto Paz i Pau Roca, el director i protagonista de la peça, han donat a un text que, originalment, es representava d’una manera convencional: la incorporació de la companyia de circ Psirc i la fusió del seu llenguatge amb el de Sixto Paz per crear, potser per primera vegada, un encaix perfecte entre aquestes dues arts escèniques que, a la sala de dalt de la Beckett, es donen suport i es fan crèixer mútuament. A Tender Napalm no veiem escenes de text seguides d’acrobàcies, ni els intèrprets de circ reclamen atenció o fascinació. Wanja Kahlert, Adrià Montaña i Tona Punsola estan tan integrats al relat com Ariadna Cabrol i Pau Roca, tots cinc construeixen davant dels nostres ulls la illa habitada per èssers mítics on els protagonistes fugen després de la tragèdia. Els primers ho fan amb els seus cossos, els segons hi posen també la lletra. Davant dels nostres ulls veurem natura verge, serps gegantines, baralles a mort i mil coses més en una sala pràcticament buida (però magistralment il·luminada per Guillem Gelabert).
A Tender Napalm cal anar amb ganes de connectar i deixar-se atrapar per les sensacions i les imatges que es presenten en escena. En aquest cas, el text no és l’element central de l’espectacle, sinó una peça més de l’engranatge, que cal posar en perspectiva per poder gaudir del conjunt. Si obrim bé els ulls, és més que probable que la bellesa del que succeeix a escena ens atrapi i, aleshores, el viatge haurà valgut la pena.
Tender Napalm
Autor: Philip Ridley. Traducció: Adriana Nadal. Direcció: Pau Roca. Interpretació: Ariadna Cabrol, Wanja Kahlert, Adrià Montaña, Tona Punsola i Pau Roca. Escenografia i il·luminació: Guillem Gelabert. Moviment: Mercedes Boronat. Col·laboració moviment: Guillermo Weickert. Espai sonor: Txume Viader. Construcció d’escenografia: Alambic Creativitat Tècnica. Construcció làmpades: Luminosos Viloro. Ajudantia de direcció: Jan Vilanova Claudín. Producció: Gerard Belenes, Adriana Nadal. Màrqueting: David Costa, María Antolín. Una coproducció de Sixto Paz i Grec 2017 Festival de Barcelona.
Sala: Sala Beckett. Sala de Dalt. Data: 15/12/2017.