Sunday Morning - Sala Flyhard - (c) Roser Blanch

Sunday morning

De vegades, quedar-se a casa un divendres a la tarda (cosa que ja us dic que no acostumo a fer gaire) té premi. Per mi divendres passat el premi va arribar en forma de missatge al mur de Facebook de la Sala Flyhard. Un missatge convidava als 6 més ràpids a un assaig general de la seva nova obra Sunday morning. Jo, que ja li tenia l’ull posat però encara no havia comprat les entrades, vaig veure-hi la oportunitat. I així, un divendres de quedar-se a casa va a acabar convertit en un divendres negre.

I no pas perquè fos dolent. Va ser un divendres negre perquè això és Sunday morning, una obra de teatre que beu del millor gènere negre, de les històries policíaques carregades de misteri on cal descobrir qui és l’assassí.

Només entrar a la sala no podreu treure els ulls del taulell on s’intueix una acurada investigació. Un taulell de pistes que és una obra d’art per mèrits propis que jo mateixa penjaria a una paret de casa meva. De fet, tota l’escenografia de José Novoa és una delícia, carregada de detallets a cada racó. Cap objecte no ha estat triat a l’atzar cosa que contribueix a generar l’ambient adequat per gaudir de la història.

També la cuidada il·luminació que combina amb intel·ligència llum espectacular amb llums d’oficina i el so de la pluja que cau a fora (magnífica feina, com sempre per cert, del tècnic titular de la Flyhard, Xavi Gardés) ens submergeix fins al coll a l’ambient estrany, inquietant i, alhora, gairebé familiar d’aquesta comissaria en plena nit.

En escena, dos actors que destil·len química i que donen vida a dos personatges singulars i entranyables. Nausicaa Bonnín en el paper de la dona forta, valenta i arrauxada disposada a descobrir l’assassí i Isak Férriz com a home misteriós i addicte als dònuts que ha vingut a confessar. Tots dos juguen entre ells i amb els espectadors a fet i amagar, en un joc tan divertit com sorprenent, amb moments de gran tensió i altres carregats d’humor.

Però el pal de paller de tot això és el text de Carol López, un text ple de misteri i sornegueria, de picades d’ullet al gènere, cops amagats, sorpreses i algun ensurt. No puc dir res de l’argument de Sunday morning sense esguerrar-vos la diversió de descobrir-la per vosaltres mateixos, però sí que us puc dir que la Carol López ha fet un text impecable, d’aquells que et mantenen engrescat des del primer moment fins el fosc final.

Sunday morning segueix amb aquest bon costum de la Flyhard de regalar-nos un thriller de tant en tant. Una història trepidant d’aquelles que et fan agafar-te a la cadira sense apartar els ulls d’escena ni un moment. No us la perdeu.

Sunday morning

Text i direcció: Carol López.Repartiment: Nausicaa Bonnín i Isak Férriz. Ajudant de direcció: Carla Torres. Escenografia: José Novoa. Vestuari: Berta Riera. Música: Pablo Miranda. Disseny d’il·luminació i so: Xavi Gardés. Imatge: Roser Blanch. Premsa i comunicació: Clara Cols. Distribució:Pablo Lammers.

Sala: Sala Flyhard. Data: 08/01/2016. Fotografia: Roser Blanch.

Deixa un comentari