Sota la ciutat - Teatre Lliure - (c) Alba Lajarín

Sota la ciutat

Feia mesos que comprovava al calendari quants dies faltaven per a l’estrena de Sota la ciutat. Després de La terra oblidada i La pols tenia moltes ganes de veure el més nou de la Companyia Arcàdia i del seu dramaturg, Llàtzer Garcia, un autor que fa històries amb les que sempre m’és molt fàcil connectar. I Sota la ciutat no ha estat l’excepció.

A Sota la ciutat, Garcia abandona (de moment) la família per teixir una història coral entorn la plaga que ataca sense pietat la nostra generació: la insatisfacció. Partint d’una parella que deixa la seva ciutat de províncies per triomfar a la gran ciutat (Barcelona), Sota la ciutat retrata amb cruesa però també amb compassió una sèrie de personatges que viuen la vida com una lluita costant per fer alguna cosa memorable, per no caure en l’oblit, per ser algú. Són personatges perduts i espantats, atrapats en la seva pròpia idea de si mateixos, més preocupats per semblar que no pas per èsser, per arribar que no pas per gaudir del viatge. En aquest implacable remolí d’angoixa només una dona conserva el seny: Míriam (Marta Aran), la parella d’un director de teatre en hores baixes, no és artista ni vol ser-ho, però es veu fatalment esquitxada per la infelicitat de tots els que l’envolten.

A Sota la ciutat, l’Arcàdia fa un pas endavant i ens presenta un muntage complex, amb multitud d’espais i moments (a diferència dels anteriors); una història que es cou a foc lent i s’obre a poc a poc en totes direccions, com una flor carnívora que ho devora tot. Però, com sempre, aquesta història està habitada per personatges complexes i caleidoscòpics. A les històries de Llàtzer Garcia mai no hi ha bons ni dolents, tots els personatges tenen virtuts i defectes, tots tenen motius per fer el que fan; i és per això que les seves històries connecten amb el públic, perquè tenim la sensació que els personatges existeixen de debó, que respiren i pateixen.

Un repartiment impecable posa la carn i els ossos a aquest personatges, i ens regalen una interpretació pràcticament naturalista. Aquesta és una altra marca de la casa de l’Arcàdia, les seves interpretacions carregades de veritat, que fugen de l’histrionisme o l’artificialitat. Marta AranOriol Casals, Muguet Franc, Laura LópezAlbert Pérez formen un equip perfectament greixat que dóna gust veure a escena.

Sota la ciutat retrata amb cruesa un món basat en les aparences i en la necessitat de ser algú. Un relat sobre la insatisfacció i els seus perills, però també sobre la futilitat de la fama i la fragilitat de les relacions superficials. Una obra carregada d’ironia en certs moments, de mala baba en d’altres i de molta veritat en tot moment. La constatació que la Companyia Arcàdia no només progressa adequadament sinó que ens donarà molta guerra en el futur. L’espero impacient.

Sota la ciutat

Companyia Arcàdia. Autor i director: Llàtzer Garcia. Intèrprets: Marta Aran, Oriol Casals, Muguet Franc, Laura López i Albert Pérez. Escenografia i vestuari: Albert Pascual. Il·luminació: August Viladomat. Espai sonor: Arcàdia. Ajudant de direcció: Maria Casellas. Producció: Sala La Planeta (Mithistòrima Produccions S.L.) amb la col·laboració de Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt amb el suport de l’ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Girona.

Sala: Espai Lliure. Teatre Lliure de Montjuïc. Data: 15/04/2016. Fotografia: (c) Alba Lajarín.

Deixa un comentari