Somni d’una nit d’estiu

Us confesaré que a mi, El somni d’una nit d’estiu de Shakespeare és una d’aquelles obres que ja em comencen a fer mandra. Suposo que en part és perquè l’he vist moltes vegades (la majoria en tallers de final curs i muntatges d’aficionats, tot s’ha de dir) i en part perquè sempre m’ha semblat que al Bard se li van anar de les mans les trames paral·leles i que, malgrat que totes per separat m’agraden, sovint em costa pair-les totes juntes.

Per això anava a veure la proposta d’Els Pirates amb una barreja de curiositat i resignació: curiositat per saber quina seria la seva proposta i resignació davant la idea d’haver de tornar a veure unes trames que em sonen ja massa conegudes. Ni us imagineu la cara que em va quedar quan va acabar l’espectacle i vaig adonar-me que portava una hora i tres quarts rient i passant-m’ho bé com feia temps que no m’ho passava en una sala de teatre i és que el que han fet Els Pirates amb aquest text hauria de ser de visionat obligatori per a qualsevol persona que pensi que el teatre és avorrit o que Shakespeare és antic.

Adrià Aubert i Ariadna Pastor signen una adaptació que captura amb encert el to festiu i desenfadat de l’original de Shakespeare. Aquest somni és una festa des del primer fins al darrer monòleg de Laura Aubert (que, entre d’altres, dóna vida a un Puck divertidíssim). El ritme del muntatge és trepidant i obliga tot el repartiment a canviar de vestuari i personatge a velocitats vertiginoses, cosa que fan, tot sigui dit, sense despentinar-se, com si tot plegat fos fàcil.

El text conserva totes les trames del Somni, però les fa seves sense problemes i ha creat, així, un dels moments més divertits de la temporada. Parlo de l’espectacle que preparen els còmics pel casament de Teseu i Hipòlita. Em nego a explicar-vos res perquè no m’agradaria robar-vos el moment del descobriment. Tan sols diré que no només va ser un dels moments més aplaudits i comentats de la nit sinó que jo estic a punt d’engegar una campanya per convertir-lo en peça independent de microteatre.

D’altra banda, en les parelles d’amants trobem que Lisandre és ara una dona, igual que algunes de les fades (que a mi em van recordar descaradament a la Gatchan de l’Arale) són homes, i així Els Pirates practiquen amb tota naturalitat el que els anglesos fa anys que fan als seus muntatges: prescindir dels gèneres marcats per un text escrit en una època on les dones, senzillament, no feien teatre, i jugar amb amb ells igual que es juga amb tantes altres coses a qualsevol adaptació. I, un cop més, sense despentinar-se.

En un repartiment en estat de gràcia, totalment cohesionat i còmplice que gaudeix del rar privilegi de portar 15 anys treballant junts, hi destaquen, com no podria ser d’una altra manera, la tot terreny Laura Aubert (a qui sembla que no hi hagi paper que se li resisteixi) i un Ricard Farré absolutament hilarant, que tan aviat fa de ruc com de fada.

Destaca també un vestuari senzill però molt pensat, colorista, atemporal i pràctic (característica important quan cal canviar-se de roba tantes vegades) signat per Maria Albadalejo. Un vestuari que és l’única nota de color en un escenari despullat (potser massa). Sospito que, com els propis personatges diuen “no va arribar la subvenció”.

Somni d’una nit d’estiu és un d’aquells muntatges que et fan sortir del teatre feliç. Una adaptació d’un clàssic que el fa semblar nou de trinca i que haurien de veure tots els instituts de Catalunya (per començar). Un espectacle rodó, d’aquells que voldries tornar a veure una vegada i una altra. Aneu-hi abans no corri la veu i esgotin les entrades!

Somni d’una nit d’estiu
Autor: William Shakespeare. Traducció: Salvador Oliva. Direcció i il·luminació: Adrià Aubert. Adaptació: Adrià Aubert i Ariadna Pastor. Intèrprets: Laura Aubert, Núria Cuyàs, Ricard Farré, Ariadna Pastor, Laura Pau, Lluna Pindado i Àlvar Triay. Música: Llorenç González i Guillem Roma. Escenografia: Enric Romaní. Vestuari: Maria Albadalejo. Confecció: Goretti Puente i Maria Albadalejo. Postissos: David Chapanoff. Ajudants de direcció: Bernat Cot i Ariet Lea Jelinek. Moviment: Robert González i Anna Romaní. Arranjaments musicals: Ariadna Cabiró. Tràiler: Ricard Farré i Jordi Farré. Making of: Joan Cid. Fotografia: Roser Blanch. Producció: Marina Marcos. Premsa (Els Pirates Teatre): Ester Cánovas.
Sala: La Seca Espai Brossa. Sala Joan Brossa. Data: 26/05/2017. Fotografia: (c) Roser Blanch.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.