En la solitud dels camps de cotó - (c) David Ruano/TNC

En la solitud dels camps de cotó

Bernard-Marie Koltès no és un autor fàcil o, com a mínim, no és dels que et permet, com a espectador, anar el teatre, posar el cul a la cadira i el cap en pilot automàtic. Ben al contrari, cada frase, cada paraula de Koltès té una intenció, dibuixa una emoció i, per tant, demana la nostra atenció més absoluta i la nostra total entrega.

Això mateix succeeix a En la solitud dels camps de cotó, on l’autor ens presenta dos homes que es troben enmig de la nit. Un potser ven i l’altre potser compra. Un potser ofereix i l’altre potser busca. Entre ells, l’espai de possibilitat, desig i perill que comporta aquest descobriment, aquest primer moment de mirar als ulls i reconèixer una altra persona.

El text és dens, ple d’idees, de metàfores i de poesia però, per compensar-ho, la posada en escena és mínima. Només una plataforma hidràulica que oscil·la al ritme de la conversa i evoca aquesta sensació de perill. Il·luminació lateral que retalla els perfils i els rostres i dos actors de talla indiscutible: Ivan Benet i Andreu Benito, que estableixen una increïble complicitat malgrat que el text està estructurat en parlaments llarguíssims que no tenen el ritme que hom pot esperar en una conversa.

En la solitud dels camps de cotó és un text desassossegant que Ollé no intenta endolcir en el seu muntatge. Al contrari, la seva proposta ens endinsa en el bosc i la nit de Koltès, en els dubtes, la por i l’anhel. Un espectacle que no intenta donar respostes i, potser, ni tan sols planteja cap pregunta. Un autèntic viatge.

 

En la solitud dels camps de cotó

Autor: Bernard-Marie Koltès. Direcció: Joan Ollé. Traducció: Sergi Belbel. Repartiment: Ivan Benet i Andreu Benito. Escenografia: Sebastià Brosa. Vestuari: Míriam Compte. Il·luminació: Lionel Spycher. So: Damien Bazin. Moviment: Andrés Corchero. Caracterització: Núria Llunell. Adjunt a la direcció: Iban Beltran. Ajudant d’escenografia: Sergi Corbera. Ajudants en pràctiques del màster d’Escenografia d’Elisava: Taísa Campos i Ximena Rubio. Alumne en pràctiques de l’Institut del Teatre: Oriol Morales (direcció). Producció: Teatre Nacional de Catalunya.

Sala: Teatre Nacional de Catalunya. Sala Petita. Data:26/01/2017. Fotografia: (c) David Ruano/TNC.

Deixa un comentari