Refugiada poètica - Claire Ducreux - ®Raquel Romero

Refugiada poètica

Els que em seguiu sabeu que no sóc espectadora de dansa. És quelcom que m’he proposat canviar enguany, a poc a poc, triant bé els espectacles i deixant-me guiar per l’instint. Refugiada poètica ha estat el meu primer intent i crec que no podria haver triat millor. Claire Ducreux em va fascinar.

És cert que, parlant en puritat, Refugiada poètica no és estrictament un espectacle de dansa. Claire Ducreux empra la dansa, el mim, el clown i el gest per donar vida a una sèrie de situacions més o menys corrents carregades de poesia i, sobretot, de gran bellesa. És totalment impossible no enamorar-se del personatge que interpreta (simple, ingenu, bondadós) o no quedar-se embadalit amb els seus moviments nets, precisos, lents, hipnòtics i delicats.

Amb una escenografia senzilla però molt evocadora i sorprenenment funcional, una pluja perpètua de confeti i un ús molt efectiu dels ventiladors, Claire Ducreux recrea ambients de somni o increïblement reals segons el moment i l’emoció que ens vulgui transmetre. La música, preciosa, també juga un paper importantíssim.

Refugiada poètica em va fer somniar, riure i emocionar-me. Un espectacle tendre i senzill ple a vessar de bellesa, d’aquella bellesa que tant necessitem en aquest món tan lleig.

 

Refugiada poètica

Creació i interpretació: Claire Ducreux. Escultor: Eduardo Cuadrado. Músiques originals: Jorge Sarraute, David Moreno i Mayte Martin. Llums: Nani Valls i Rafel Roca. Creació de la companyia: Claire Ducreux.

Sala: La Seca. Espai Brossa. Data: 7/10/15. Fotografia: (c) Raquel Romero.



Deixa un comentari