Peccatum - (c) Maria Bel Llull

Peccatum

Començaré dient que no he vist Acorar, l’anterior gran èxit de Toni Gomila. I que consti que no va ser per falta de ganes però, com més ho penso, més clar tinc que amb aquesta obra em persegueix una maledicció. En totes les vegades que ha passat per Barcelona he comprat entrades dues vegades, la primera, em vaig confondre de dia (no em passa gairebé mai, però em passa) i la segona estava malalta i no vaig poder anar-hi. La resta de vegades que ho he intentat, l’agenda no m’ho ha permés. Així que quan vaig veure que podia anar a Peccatum acabada d’estrenar vaig saltar-hi a sobre, no fos cas que la maledicció s’escampés.

I la veritat és que em va encantar.

Peccatum ajunta dos elements que m’estimo amb bogeria: la tradició oral (en aquest cas rondalles mallorquines) i el teatre, i fa un còctel perfecte que, a sobre, es desenvolupa a pam i mig del nas dels espectadors, en mans de dos intèrprets en estat de gràcia, Toni Gomila i Catalina Florit (a qui els espectadors del Festival Píndoles recordaran d’Homenatge, una de les guanyadores de la segona edició).

Peccatum busca al recull de rondalles mallorquines de Jordi des Racó (pseudònim de Mossèn Antoni Maria Alcover, el del diccionari) i en treu les més pornogràfiques. Però no penseu només en sexe, que també n’hi ha, sinó en altres pecats com la misogínia, la corrupció o la violència de gènere, i és que el mossèn diu al pròleg, i així ens ho expliquen els intèrprets, que el seu recull està esporgat de qualsevol rastre de fets que puguin ser considerats immorals, però, quan te’l mires de prop, la cosa no està tan clara.

Així, amb una escenografia molt senzilla, una il·luminació original i eficaç i, sobretot, una força i un talent interpretatiu innegables, Gomila i Florit ens presenten els passatges més “bruts” d’una sèrie de rondalles que encara resulten d’allò més actuals (no hem canviat pas tant) i que conserven intacta la seva capacitat d’escandalitzar.

Peccatum és una declaració d’amor a la tradició d’un lloc, en aquest cas, Mallorca, i també a l’art d’explicar històries, un espectacle exhuberant en la seva senzillesa i molt molt divertit.

 

Peccatum

Dramatúrgia: Toni Gomila. Intèrprets: Toni Gomila i Catalina Florit. Disseny d’espai escènic i sonor: Joan Miquel Artigues. Disseny d’il·luminació: Dani Noceda. Construcció escenografia: Joan Miquel Artigues, Martí Gomila i Margalida Munar. Fotografia: Maria Bel Llull. Tràiler: Ferran Bex. Producció executiva: Fàtima Riera. Comunicació: Cristina Bugallo. Producció: Produccions de Ferro.

Sala: La Seca Espai Brossa. Sala Joan Brossa. Data: 14/09/2017. Fotografia: (c) Maria Bel Llull.

Deixa un comentari