No apostis pels anglesos - Sala Villarroel - (c) Miguel Pereira

No apostis pels anglesos

Després de veure el cartell i el repartiment de No apostis pels anglesos vaig tenir clar que el que veuríem sobre l’escenari seria una comèdia segurament esbojarrada i molt enfocada al públic masculí. Cap problema. No tinc res en contra d’anar al teatre a riure sense més pretensió. Malauradament, No apostis pels anglesos no va estar a l’alçada de la seva promesa.

No apostis pels anglesos és una comèdia escrita per un autor serbi però perfectament traslladable a la nostra realitat. La història gira a l’entorn de tres homes enganxats a les apostes en línia de futbol. Cadascun d’ells té una motivació i un problema concret que l’empeny a seguir apostant els diners, fins i tot a costa de la seva estabilitat familiar o integritat física, i el que comença com un entreteniment entre amics acaba provocant una situació on tots descobriran coses que potser preferirien no saber. El to de comèdia inicial acaba esdevenint dramàtic cap al final i el conjunt és una història força rodona encara que no gaire original.

El problema de No apostis pels anglesos és la posada en escena. L’ambient general és fred, les interpretacions són massa superficials i el ritme és lent. Tot i que passen moltes coses i que la tensió hauria de ser màxima (ens passem la meitat del temps pendents d’un resultat de futbol que pot canviar la vida als protagonistes) res d’això no traspua. No sentim els nervis dels protagonistes. Res del que diuen no es tradueix en una actitud palpable. Això fa que el conjunt sigui insípid i que, com a espectador, perdis ràpidament la connexió amb el que els passa. El resultat és una comèdia on pràcticament no es van sentir riures tot i que el text conté alguns bons gags i que els personatges poden arribar a ser divertits.

No apostis pels anglesos podria haver estat una comèdia intrascendent per passar l’estona però, malauradament, es queda en una obra lenta i, fins i tot, avorrida. Una autèntica llàstima.

 

No apostis pels anglesos

Text:  Vladimir Djurdjevic. Direcció:  Dusan Tomic. Traducció: Laura Piqué. Intèrprets: David Olivares, José Pérez i Óscar Garcia. Escenografia: Rosa Montes. Vestuari: Rosa Montes. Il·luminació: Marc Martí. Productora: Partizan Teatre.

Sala: La Villarroel. Data: 19/01/16. Fotografia: (c) Miguel Pereira.

Deixa un comentari