Nit de reis - (c) Ros Ribas

Nit de reis (o el que vulguis)

Val més tard que mai (diuen) i, encara que sigui amb la temporada a punt de baixar la persiana, per fi hem pogut gaudir d’un muntatge amb La Kompanyia del Lliure al complet (amb l’excepció d’Andrea Ros, de baixa per maternitat) acompanyats dels nois d’In Memoriam.

L’espectacle triat per aquesta presentació en societat del nou grup ha estat una comèdia de Shakespeare, Nit de reis, dirigida per l’adaptador oficial del Bard en els darrers muntatges del Lliure, Pau Carrió.

I tenint en compte que les comèdies de Shakespeare han envellit força pitjor que els seus drames (i és que la comèdia de fa uns segles tenia unes normes tan fixes que arriba un moment que vista una, vistes totes), el resultat és molt reeixit.

La història narra les desventures d’una parella de bessons (noi i noia) que es separen en un naufragi i es donen mútuament per morts. La noia, Viola (interpretada per Clàudia Benito), es disfressarà de noi per trobar feina al servei d’un comte i aquest travestiment donarà peu a tota mena de malentesos fins que els germans es tornin a reunir.

Però malgrat que els protagonistes de la història són Viola, el comte Orsino (Eduardo Lloveras) i l’interès amoròs d’aquest, la dama Olívia (Raquel Ferri), l’obra assoleix els seus millors moments en la narració de la trama secundària, la que involucra la criada d’Olívia, interpretada per una magnífica Júlia Truyol; el bufó Festa, un sensual i descarat Quim Àvila; la divertidíssima parella còmica formada per Joan Solé i Enric Auquer, que interpreten al cosí borratxo d’Olívia i al seu amic, i el majordom d’Olivia, a qui dóna vida Joan Amargós. Carrió ha arriscat molt més en aquestes escenes, que omple de música moderna (Júlia Truyol i molt especialment Quim Àvila fan gala en aquest muntatge de la seva habilitat com a cantants), d’efectes de llum i que, en general, tenen una posada en escena menys clàssica.

Tanmateix, tot el muntatge demostra la gran sintonia i complicitat que s’ha establert en La Kompanyia i deixa espai perquè tots els intèrprets tinguin moments de lluïment. S’ho passen bé (jo diria que molt bé) en escena, i aquesta alegria traspua al públic, cosa que s’agraeix.

Malgrat que l’espectacle s’allarga una mica més del necessari (penso que algunes escenes es podrien escurçar força), Nit de Reis és un d’aquells espectacles ben fets que et fan somriure i passar una bona estona. Per sort, després del Grec, tornarà al setembre. Una manera excel·lent d’obrir temporada.

Nit de reis

Versió i direcció: Pau Carrió. Interpretació: Joan Amargós, Enric Auquer, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Jaume Madaula, Lluís Marquès, Joan Solé i Júlia Truyol. Composició i interpretació musical: Arnau Vallvé. Escenografia: Sebastià Brosa i Pau Carrió. Moviment: Anna Rubirola. Vestuari: Silvia Delagneau. Caracterització: Toni Santos. Disseny de la il·luminació: Raimon Rius. So: Igor Pinto. Vídeo: Alejo Levis. Ajudantia de direcció: Anna Serrano. Ajudantia d’escenografia: Mercè Lucchetti. Ajudantia de vestuari: Adriana Parra. Alumna oient del Col·legi del Teatre: Lola López. Construcció de l’escenografia: Jorba Miró. Led Control Technology: Protopixel. Confecció del vestuari: Goretti Puente. Fotografia: Felipe Mena.

Sala: Teatre Lliure de Gràcia. Data: 20/07/2017. Fotografia: (c) Ros Ribas.

Deixa un comentari