Llegir teatre: Ventura / Volem anar al Tibidabo

Ho he dit en més d’una ocasió aquí al blog i no me’n cansaré mai: editar teatre és imprescindible. I ho és perquè el teatre és un art efímer que neix i mor sobre l’escenari. L’única manera de recuperar-lo és a través dels textos editats i de les (poquíssimes) gravacions que se’n fan. Això, que pot semblar una frivolitat, no ho és en absolut. Els textos dramàtics serveixen per estudiar i per tenir visió de conjunt de períodes, autors o indrets, perquè els grups d’aficionats s’aventurin més enllà dels territoris coneguts i mil vegades transitats, per recuperar aquelles paraules que ens van commoure en un moment donat o per conformar-nos quan no hem pogut assistir a la representació d’un muntatge. No és poca cosa.

Però també cal reconèixer (i sé de què parlo, perquè he estat editora molts anys de la meva vida) que l’edició de teatre és un acte de gosadia, rebel·lia i tota una declaració de principis que cal aplaudir sempre.

Per això em vaig alegrar moltíssim quan l’Editorial Comanegra, una d’aquestes valentes, va fer-me arribar el darrer volum de la seva col·lecció drama-ticles, un volum doble dedicat a una de les meves dramaturgues preferides, Cristina Clemente, que recull dos textos seus que em van fascinar: Ventura i Volem anar al Tibidabo. Amb dos tons ben diferents (la primera obra és un drama mentre que la segona és una comèdia) Clemente tracta a totes dues obres temes com el pas del temps i la família amb una mirada lúcida i amb desenvolupaments ben interessants.

Comanegra acompanya els textos de Clemente d’un interessant pròleg de Sergi Belbel, amic personal de l’autora, que aporta context històric i situa totes dues peces.

Si no coneixeu Cristina Clemente penso que és una forma ideal de descobrir-la. Si la coneixeu, no cal que us digui res més. Bé, només una cosa. Tenir el text de Ventura permet donar-se el gust de llegir-lo en el sentit que preferiu, tal i com va ser representat (que és com s’ha imprès) o com va ser escrit per l’autora.

 

Fotografia: (c) Gema Moraleda

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.