L’era dels Rew

Crec que puc afirmar sense risc de dir cap mentida que mai no havia vist tanta sang dalt d’un escenari com l’altre dia a l’Àtic 22. I és que L’era dels Rew em va fer pensar en l’in yer face theatre dels anglesos, aquell teatre pensat per enfrontar el públic amb una situació incòmoda i obligar-lo a mirar-la. El teatre com a cop de puny a l’estòmac.

La història que explica L’era dels Rew s’assembla força a la que proposava New Order de Sergi Pompermayer: què passaria si una gent qualsevol, víctima de la crisi, decidís repartir justícia pel seu compte? Tot i que en aquest cas la víctima no és la directora d’un banc sinó el propietari d’una immobiliària i, com he dit al començament, aquí els personatges no estan gaire per parlar i, en canvi, tenen moltes ganes d’acció.

Amb un repartiment jove i carregat d’actitud, L’era dels Rew esdevé un thriller violent i cru sobre aquells que han perdut l’esperança i la fe en la humanitat. Amb bon ritme i gran intensitat ens presenta uns personatges grisos i inquietants disposats a tot per completar la seva venjança. Destaquen sens dubte Josep de Font que, tal i com em va comentar un amic a la sortida, recordava l’Edward Norton més malvat, i també Roger Bosch, amb una interpretació continguda i molt matisada.

L’era dels Rew és una d’aquelles històries directes i sense embuts que t’enganxen a la cadira i no et permeten treure la vista de l’escenari. Un thriller inquietant que s’enfronta a l’actualitat i no preten donar lliçons a ningú. Francament refrescant.

L’era dels Rew
Dramatúrgia: Patty Santos i Jordi Monteagudo. Direcció: Patty Santos. Ajudant de direcció: Jordi Monteagudo. Repartiment: Cintia Ballbé, Roger Bosch, Josep de Font, Gaspar Garré i Ailin Migliora. Producció i comunicació: Laura Blanco. Producció: Clara Soler.
Sala: Àtic 22. Data: 25/03/2016.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.