Ramon Madaula s’enfronta per segona vegada al repte del full en blanc amb L’electe. L’espectacle va nèixer (com tants altres) com a peça curta per al Torneig de Dramatúrgia Catalana del Festival Temporada Alta de Girona de 2015, on va quedar finalista, i es presenta ara a la Sala Muntaner després d’una gira pel territori en versió corregida i augmentada (amb la col·laboració del director Jordi Casanovas).
I això es nota. No és habitual que les comèdies funcionin tan bé en la seva estrena, però en aquest cas, la gira ha permés que l’espectacle arribi a la seva presentació a Barcelona en un punt òptim on el text, el ritme i la complicitat entre els dos intèrprets funciona de meravella.
L’electe ens mostra un hipotètic president de la Generalitat, divertidíssim i inspirat Roger Coma, incapaç de fer el seu discurs d’investidura. Cada cop que intenta pronunciar-lo, sent una picor al nas que no el deixa ni parlar. Per intentar sol·lucionar el problema, l’equip del president truca un psiquiatre, un Ramon Madaula que amaga molta sornegueria sota una aparent capa de sobrietat, que només té unes hores per curar el polític.
Així, comença una teràpia exprés de psicoanàlisi seguida d’una altra de coaching. A la primera, descobrirem una família tradicional catalana i disfuncional amb la que es fàcil identificar-se i, a la segona, tota una sèrie de remeis d’autoajuda d’allò més interessants (i que més d’un potser fins i tot ha provat).
El resultat és una comèdia de ritme frenètic, amb un text que funciona com el mecanisme d’un rellotge suís i unes interpretacions magnífiques, que provoca riallades constants en la platea durant l’hora i mitja que dura, el millor elogi que pot rebre un espectacle d’aquestes característiques. Francament divertida.