La tortuga de Califòrnia - Festival Grec

La tortuga de Califòrnia

Ja és aquí! Ja ha arribat! A les portes del teatre no es parla d’una altra cosa. “Què? Com tens l’agenda del Grec?” “Què has vist ja? Què vas a veure?” “Uf, jo ho tinc tot pleníssim.” “Quin agobio, quantes coses!” I és que jo, que porto un parell d’anys desconnectada del Grec, gairebé havia oblidat la quantitat d’obres que s’estrenen alhora, tot sovint molts pocs dies, per a desesperació del públic habitual que veiem com no donem a l’abast (ni per hores ni per preu, que tampoc som milionaris…)

Doncs bé, La tortuga de Califòrnia ha estat el meu primer Grec d’enguany i, per ser sincers, espero que no sigui indicatiu de res perquè la veritat és que no em va fer gaire el pes.

Ho he dit abans en aquest blog, però ho torno a repetir, fa temps que estic saturada d’històries de nazis. Començo a pensar que les històries que pensen introduir el nazisme com a element “sorprenent” a la trama ho haurien d’avisar de manera explícita als programes per què no hi hagi cap mena de confusió. “Però si hi havia una cita de la filla de Himmler a la sinopsi de l’obra!” em direu. És cert, però no la vaig veure venir, vaig pensar que la cita els hi encaixaba perquè l’obra tracta d’allò que s’hereta a la família. No que acabarien sortint els nazis enmig d’una història que transcorre a la Catalunya dels anys 80.

Entenc que utilitzar la figura dels nazis estalvia molta feina a nivell narratiu. En molts casos, nazi equival a “dolent, dolentíssim”, “dolent sense fisures ni matisos”, l’home del sac o el dimoni de les històries antigues. És més fàcil dir “Si el teu avi era nazi, tu seràs dolent perquè ho portes als gens?” que dir “Si el teu avi era un psicòpata/fill de puta/assassí en sèrie, tu seràs dolent perquè ho portes als gens?”. La primera opció és més més directa, més efectista i, per mi, molt menys interessant.

Malgrat això, em va agradar la posada en escena, així com algunes interpretacions, especialment la de Clara de Ramon, que sempre em convenç.

La tortuga de Califòrnia no és més que un muntatge per a passar l’estona. N’espero molt més d’aquest Grec.

No ens posem nerviosos. Encara queda molt juliol.

 

La tortuga de Califòrnia – Autora: Daniela Feixas. Directora: Lurdes Barba. Repartiment: Anna Güell, Daniela Feixas, Josep Julien i Clara de Ramon. Sala: La Seca. Espai Brossa. Data: 01/07/15.

One thought on “La tortuga de Califòrnia

Deixa un comentari