La noia de la làmpada - (c) Roser Blanch

La noia de la làmpada

Quan la Sala Flyhard va anunciar la seva programació d’aquesta temporada i vaig veure que estrenarien La noia de la làmpada no vaig poder evitar fer un crit d’alegria. I és que em va fer il·lusió constatar que aquest text, que jo vaig veure en lectura dramatitzada a la mateixa sala la temporada passada, havia trobat la manera de materialitzar-se. Ja vaig dir aleshores que ho mereixia.

I el resultat no em va decebre en absolut. L’actriu Marta Aran s’estrena amb La noia de la làmpada com a directora i dramaturga, i amb la seva audàcia ha parit (potser mai més ben dit) un muntatge que, per sobre de tot, ens ofereix una mirada diferent, valenta i gens edulcorada de la maternitat, la realització laboral de les dones i la criança en parella.

L’Alba, la protagonista, interpretada per una potent Lara Díez, es troba en un moment clau de la seva carrera professional i està embarassada. Aquest fet farà que totes les seves relacions personals i laborals s’alterin, i provocarà canvis no desitjats en la seva vida.

A Aran no li tremola el pols a l’hora de parlar de temes tan controvertits com el no-desig de maternitat, l’embaràs viscut com un període desagradable i molest, els companys de feina que aprofiten els embarassos de companyes per guanyar punts, el masclisme a l’hora de jutjar els pares i les mares després d’una naixement… Amb precisió, empatia i sense pèls a la llengua, Aran dibuixa personatges contradictoris i complexos, profundament humans, que canvien i evolucionen al llarg del text.

Sobre un escenari convertit en una obra d’art d’un blanc asèptic, signat per Sergi Corbera i Laura Clos “Closca”, trobem un repartiment compenetrat (que està al projecte des de la lectura de l’any passat) on destaca, com ja hem dit, una potent Lara Díez i un Oriol Casals que broda el seu paper d’enginyer que va d’artista (no dic més per no fer spoiler).

La noia de la làmpada s’enfronta a un tema tan delicat com la maternitat amb audàcia i coneixement, amb ganes de qüestionar-se i qüestionar-nos, i d’obrir debat sense hipocresies, un text tan interessant com arriscat. Tot un encert.

 

La noia de la làmpada

Dramatúrgia i direcció: Marta Aran. Ajudantia de direcció: Muguet Franc i Guillem Motos. Repartiment: Oriol Casals, Lara Díez, Marta Vila i Andrea Portella. Escenografia: Sergi Corbera i Laura Clos “Closca”. Construcció: Pau Gómez. Vestuari: Adriana Parra. Disseny d’il·luminació i espai sonor: Xavi Gardés. Imatge: Roser Blanch. Producció executiva: Sergio Matamala, Clara Cols i Roser Blanch. Cap tècnic de sala: Xavi Gardés. Una producció de Vània Produccions i Flyhard Produccions. Amb el suport de ICUB – Institut de Cultura de Barcelona, ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals i INAEM – Ministerio de Educación Cultura y Deporte. Amb el patrocini de Gramona. Amb la col·laboració de Llibreria Montseny.

Sala: Sala Flyhard. Data: 11/10/2017. Fotografia: (c) Roser Blanc.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada