Kohlhaas - Companyia Ignífuga

Kohlhaas. Una discussió festiva sobre la idea de revolució

Arrenca el Cicló del Tantarantana i ho fa de la millor manera possible, amb el més nou de la Companyia Ignífuga. Com ja sabeu, després de Fam oculta i La norma de l’extinció em vaig fer incondicional d’aquest grup, i amb Kohlhaas m’han tornat a sorprendre.

El muntatge arrenca amb una pregunta: què estarieu disposats a fer per protestar davant d’una injustícia? Estarieu disposats a morir? A matar?

Com ja apunta al títol, Kohlhaas busca la discussió i no pas el discurs. Vol fer-nos pensar però no pretén donar-nos lliçons. La pregunta no és fàcil i la resposta no és òbvia, de manera que la Ignífuga ha optat per posar-se a la pell d’aquest heroi improvable anomenat Kohlhaas i submergir-nos en la seva història i les seves contradiccions.

Per fer-ho, han decidit jugar amb el medi i amb el llenguatge teatral. Kohlhaas s’autodefineix com un docudrama i, així, utilitza eines que desafien el que estem acostumats a veure dalt d’un escenari. En aquesta ocasió la Ignífuga fa servir dues càmeres que retransmeten en directe, subtítols, projeccions, fragments enregistrats prèviament i, fins i tot, Periscope. Tot plegat per aconseguir un to narratiu concret, un estil a mig camí entre el documental i la performance, realitat i ficció entrellaçades sense perdre mai de vista que estem dins d’un teatre i cal explicar una història.

Així, els actors entren i surten dels personatges amb fluïdesa i esdevenen alhora actors i tècnics. Ells mateixos admetien en el postfunció de dijous (emmarcat en la iniciativa Travessia Recomana) que aquesta irrupció de les màquines dins de l’escenari els havia donat més d’un maldecap i que els havia obligat a desenvolupar un cert zen en la relació amb la tecnologia. Val a dir que, almenys aquell dia, les coses van anar com la seda i, si va haver-hi cap problema, els espectadors no vam notar-ho.

Però no tot és electrònic a Kohlhaas, ni molt menys. Eduard Autonell, Marina Congost i Júlia Rodón són tres intèrprets molt de debó que aporten tota la passió i la intensitat necessàries per explicar-nos la història d’aquest home disposat a fer la guerra per dos cavalls.

Kohlhaas proposa un magnífic joc teatral que busca provocar l’espectador i fer-lo còmplice desde la primera frase. Una bona mostra de com posar la tecnologia al servei de l’art dramàtic i de com presentar al públic un text clàssic carregat de preguntes ben modernes. No us la perdeu!

 

Kohlhaas. Una discussió festiva sobre la idea de revolució

Direcció: Pau Masaló. Un espectacle de: Eduard Autonell, Marina Congost, Pau Masaló i Júlia Rodón amb la col·laboració de Carles Marques-Marcet. Intèrprets: Eduard Autonell, Marina Congost i Júlia Rodón. Disseny de llum: Irene Dobón. Construcció d’escenografia: Jordi Rodón. Fotografies: (c) Irena Visa.

Sala: Teatre Tantarantana. Data: 10/03/2016.

One thought on “Kohlhaas. Una discussió festiva sobre la idea de revolució

Deixa un comentari