Kohlhaas - Companyia Ignífuga

Kohlhaas. Una discussió festiva sobre la idea de revolució

Arrenca el Cicló del Tantarantana i ho fa de la millor manera possible, amb el més nou de la Companyia Ignífuga. Com ja sabeu, després de Fam oculta i La norma de l’extinció em vaig fer incondicional d’aquest grup, i amb Kohlhaas m’han tornat a sorprendre.

El muntatge arrenca amb una pregunta: què estarieu disposats a fer per protestar davant d’una injustícia? Estarieu disposats a morir? A matar?

Com ja apunta al títol, Kohlhaas busca la discussió i no pas el discurs. Vol fer-nos pensar però no pretén donar-nos lliçons. La pregunta no és fàcil i la resposta no és òbvia, de manera que la Ignífuga ha optat per posar-se a la pell d’aquest heroi improvable anomenat Kohlhaas i submergir-nos en la seva història i les seves contradiccions.

Per fer-ho, han decidit jugar amb el medi i amb el llenguatge teatral. Kohlhaas s’autodefineix com un docudrama i, així, utilitza eines que desafien el que estem acostumats a veure dalt d’un escenari. En aquesta ocasió la Ignífuga fa servir dues càmeres que retransmeten en directe, subtítols, projeccions, fragments enregistrats prèviament i, fins i tot, Periscope. Tot plegat per aconseguir un to narratiu concret, un estil a mig camí entre el documental i la performance, realitat i ficció entrellaçades sense perdre mai de vista que estem dins d’un teatre i cal explicar una història.

Així, els actors entren i surten dels personatges amb fluïdesa i esdevenen alhora actors i tècnics. Ells mateixos admetien en el postfunció de dijous (emmarcat en la iniciativa Travessia Recomana) que aquesta irrupció de les màquines dins de l’escenari els havia donat més d’un maldecap i que els havia obligat a desenvolupar un cert zen en la relació amb la tecnologia. Val a dir que, almenys aquell dia, les coses van anar com la seda i, si va haver-hi cap problema, els espectadors no vam notar-ho.

Però no tot és electrònic a Kohlhaas, ni molt menys. Eduard Autonell, Marina Congost i Júlia Rodón són tres intèrprets molt de debó que aporten tota la passió i la intensitat necessàries per explicar-nos la història d’aquest home disposat a fer la guerra per dos cavalls.

Kohlhaas proposa un magnífic joc teatral que busca provocar l’espectador i fer-lo còmplice desde la primera frase. Una bona mostra de com posar la tecnologia al servei de l’art dramàtic i de com presentar al públic un text clàssic carregat de preguntes ben modernes. No us la perdeu!

 

Kohlhaas. Una discussió festiva sobre la idea de revolució

Direcció: Pau Masaló. Un espectacle de: Eduard Autonell, Marina Congost, Pau Masaló i Júlia Rodón amb la col·laboració de Carles Marques-Marcet. Intèrprets: Eduard Autonell, Marina Congost i Júlia Rodón. Disseny de llum: Irene Dobón. Construcció d’escenografia: Jordi Rodón. Fotografies: (c) Irena Visa.

Sala: Teatre Tantarantana. Data: 10/03/2016.

One thought on “Kohlhaas. Una discussió festiva sobre la idea de revolució

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada