In memoriam - Teatre Lliure - (c) Ros Ribas

In memoriam. La Quinta del Biberó

In memoriam és un muntatge que esperava amb ganes des que va anunciar-se la programació d’enguany del Teatre Lliure. El motiu era que ens permetria veure per primera vegada el 50 % (la meitat masculina) de la nova Kompanyia (per conèixer la meitat femenina caldrà esperar encara un meset).

Per presentar-nos aquesta nova fornada d’actors, Lluís Pasqual va decidir encarregar-se no només de la direcció del muntatge sinó també de la dramatúrgia i, ja posats, retre un homenatge a la Quinta del Biberó, aquells joves de la zona republicana que van ser enviats a combatre a la Guerra Civil espanyola amb només 17 anys i sense sabates.

L’espectacle combina el relat en primera i tercera persona, i té l’encert de recolzar-se en el seu millor actiu: els actors. Perquè sí, sembla que un cop més el Teatre Lliure ho ha tornat a fer. Si la primera Kompanyia va fer-nos gaudir de talents com Pol López, Javier Beltrán o David Verdaguer, sembla que la nova fornada no té res a envejar. Apunteu els noms de Joan Amargós, Quim Àvila, Eduardo Lloveras Joan Solé, perquè en sentireu a parlar, però també els d’Enric Auquer i Lluís Marquès que, tot i no formar part de la Kompanyia, també van regalar-nos escenes inoblidables. Les seves interpretacions intenses, carregades d’intenció, de mastisos i de naturalitat van ser el que em van mantenir enganxada al muntatge.

Un muntatge que, d’altra banda, vaig trobar massa efectista, amb un text que en comptes de buscar la veritat de tot plegat es va dedicar a presentar les històries de tota la vida de la Guerra Civil (des de la llista d’objectes amb que enviaven els quintos al front, fins les anècdotes d’intercanvi de tabac i paper de fumar, no va haver-hi res de nou ni en la informació ni en l’enfoc que va presentar Lluís Pasqual dels fets) i a buscar l’emoció instantània i la llàgrima fàcil. In memoriam emociona, no ho puc negar (jo mateixa vaig haver d’assecar-me els ulls un parell de vegades), però no ho fa a través de la catarsi sinó del melodrama. D’altra banda, tot i prometre un espectacle sobre la Quinta del Biberó, In memoriam no explota a fons els problemes o els sentiments d’aquells xavals (només a l’inici s’explica molt desapassionadament els motius del seu reclutament) sinó que passa a explicar la carnisseria de la Batalla de l’Ebre, un material molt conegut i que desperta fàcilment la ràbia, la tristesa i la indignació per la injustícia i l’acarnissament d’aquell episodi. Els actors treballen les emocions amb veritat i és obvi veient-los treballar, però el material del que parteixen és superficial i epidèrmic i això, al final passa factura.

In memoriam és un espectacle amb interpretacions magnífiques que es gaudeix mentre es mira, que ens fa emocionar-nos i, fins i tot, entristir-nos, però que un cop acaba no deixa pòsit. Una oportunitat perduda.

 

In memoriam. La quinta del biberó

Cia. La Kompanyia Lliure. Text i direcció: Lluís Pasqual. Intèrprets: Joan Amargós, Enric Auquer, Quim Àvila, Eduardo Lloveras, Lluís Marquès i Joan Solé. Músics: violins, Oriol Algueró i Ricart Renart; violoncel, Oriol Aymat/Joan Palet; clavicèmbal i orgue: Dani Espasa/Marc Díaz; veu, Robert González. Direcció musical: Dani Espasa. Escenografia: Lluís Pasqual. Vestuari: Alejandro Andújar. Caracterització: Eva Fernández. Il·luminació: Pascal Merat. So: Roc Mateu i Igor Pinto. Vídeo: Franc Aleu. Ajudant de direcció: Iban Beltran. Assistent de direcció: Òscar Fabrés. Ajudanta de vestuari: Maria Albadalejo. Assistents de vídeo: Carles Tamayo i Enric Vilageliu. Professor de dicció: Pere Navarro-URV. Professor de cant: Xavier Mestres. Confecció de vestuari: Época Barcelona. Acabats: María Calderón. Coproducció Teatre Lliure i Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt.

Sala: Teatre Lliure de Montjuïc. Data: 13/10/2016. Fotografia: (c) Ros Ribas.

3 thoughts on “In memoriam. La Quinta del Biberó

Deixa un comentari