La hISTÒRIA que proposa Sixto Paz en el seu darrer muntatge és així, una història que s’escriu amb minúscula perquè, tot i estar basada en un episodi de la Segona Guerra Mundial (una de les parts més importants de la Història amb majúscules) es centra en un episodi petit i humà, la mort de l’historiador francès Marc Bloch.
Marc Bloch (a qui jo no coneixia abans que me’l presentés Jan Vilanova en el seu text) va formar part de la resistència francesa i va morir en un afusellament col·lectiu a mans dels nazis en un bosc de França. La seva mort és, en el fons, un episodi més dels molts que formen el relat de la Segona Guerra Mundial, però servirà a Vilanova per mostrar-nos les seves idees sobre la història, sobre el que significa i sobre com enfrontar-nos-hi.
A hISTÒRIA acompanyem un estudiant universitari en la seva investigació de la mort de Bloch. Pel camí s’enamorarà, descobrirà algun secret i aprendrà que el relat dels fets i la realitat tot sovint no es poden equiparar. El text salta amb soltura en l’espai i el temps i ens fa viatjar de les aules de la universitat als boscos de França sense perdre en cap moment el ritme ni el fil de la història, que es desenvolupa en espirals concèntriques fins atrapar-nos sense remei.
A part d’una trama interessant, el que més destaca d’hISTÒRIA són els seus personatges, interessants, seductors i complexos, que fan que t’enganxis al relat des del primer moment. Miquel Gelabert ens desarma amb el seu paper d’erudit amb problemes per relacionar-se amb el món. El paper de l’estudiant intel·lectual i tendre sembla fet totalment a mida per Pau Roca. Però la que més em va fascinar va ser Vicky Luengo, que dóna vida a una noia complicada, problemàtica i totalment seductora, un caramel de personatge que ella aprofita fins a l’última gota.
Menció especial mereixen en aquest muntatge l’espai escènic, obra de Paula Bosch, senzill però molt efectiu i amb un bon cop amagat, i el vestuari, de Silvia Delagneau, que transita perfectament entre els anys 40 i el 2016.
Que no us extranyi sortir d’hISTÒRIA amb unes ganes boges de llegir Marc Bloch o d’anar a la biblioteca a agafar algun volum sobre el vostre període històric preferit. Que tampoc no us estranyi si del que teniu ganes és de contactar amb algun parent llunyà perquè us expliqui alguna història familiar. És el que passa amb el bon teatre, que et remou per dins i t’acompanya uns quants dies. I és el que passa amb hISTÒRIA que et fa venir ganes, fins i tot, de fer-te historiador.
No us la perdeu.
Pingback: Dybbuk - Somnis de teatre