Dansa d’agost

Per mi, Traduccions – Translations va ser el muntatge de la temporada 2013-2014, un d’aquells muntatges que es guanyen un lloc al cor i a la memòria, que és inevitable evocar de tant en tant. Així que us podeu imaginar la meva alegria quan vaig assabentar-me que Ferran Utzet preparava un altre text de Brian Friel.

A diferència de Traduccions – Translators, Dansa d’agost no explica cap gran episodi històric. Al contrari, en aquesta ocasió ens trobem davant d’una història petita i costumista però, alhora, davant del retrat d’un temps i d’una forma de vida en extinció. La història d’aquestes germanes és la història de la Irlanda rural, un país a qui la revolució industrial havia passat de llarg, un país profundament religiós i tradicional on les dones havien de ser esposes o resignar-se a viure gairebé com a monges, un país tancat en si mateix.

I és observant aquest petit catàleg de dones que Friel demostra que ni en l’entorn més asfixiant deixen de crèixer les flors. Les cinc germanes de Dansa d’agost constitueixen cinc exemples de com enfrontar-se a la vida: des de la lluita, des de la ingenuïtat, des del somriure, des de la pregària, des de la passió. Cinc dones a qui és impossible no estimar, cinc dones que et trencaran el cor abans no arribi el fosc final.

Aquest Dansa d’agost té dos encerts innegables, d’una banda el repartiment i, de l’altra, la direcció. Un repartiment entregat i equilibrat, on totes les peces encaixen sense histrionisme ni estirabots, on cada actor i actriu treballa per al grup i regala la seva interpretació no només al públic sinó als companys, creant un ambient de complicitat gairebé màgic. Hi destaquen inevitablement unes magnífiques Marta Marco i Nora Navas, totes dues amb una contenció i una força a la mirada que desarmaven; i Albert Triola, impecable en les seves transicions de nen a adult i responsable del monòleg central de la peça, aquell on el muntatge s’ho juga tot.

Pel que fa la direcció, agraeixo la sensibilitat d’Utzet en la posada en escena, la seva atenció al detall i aquesta delicadesa que ja traspuava a Traduccions – Translations. No sempre passa que un director sigui capaç de fer-se seus els textos d’un autor d’aquesta manera, de fet és com si Utzet hagués nascut per dirigir Friel.

Durant els darrers minuts de Dansa d’agost, les llàgrimes em rodolaven per la cara sense que jo pogués fer-hi res. Tan de bo em passés més sovint.

Dansa d’agost

Text: Brian Friel. Traducció: Ferran Utzet. Direcció: Ferran Utzet. Repartiment: Màrcia Cisteró, Mónica López, Marta Marco, Òscar Muñoz, Nora Navas, Carlota Olcina, Albert Triola i Ramon Vila. Espai: Sebastià Brosa i Elisenda Pérez. So: Damien Bazin. Vestuari: Annita Ribera. Il·luminació: Guillem Gelabert. Caracterització: Àngels Salinas. Construcció d’escenografia: Xarli. Pintura fons escènic: Yanil Ferrari. Dansa irlandesa: Betlem Burcet. Assessorament en el moviment: Marta Filella. Ajudant de direcció: Marc Serra. Tècnic funcions: Cesc Pastor. Regidora: Anna Cuscó. Regidora en pràctiques: Núria Frias. Fotografia: David Ruano i Bitó Cels. Producció: La Perla 29.

Sala: Biblioteca de Catalunya. Data: 30/03/2016. Fotografia: (c) Bito Cels.

Deixa un comentari