El curiós incident del gos a mitjanit - Teatre Lliure - (c) Ros Ribas

El curiós incident del gos a mitjanit

Finalment dimecres passat vaig poder veure la primera part d’El curiós incident del gos a mitjanit. Per què dic la primera part? Doncs perquè la segona la vaig veure l’any passat. La gent del Lliure de Gràcia ens ho va oferir després que arribéssim tard a la funció. I no per cap imponderable, no. Sinó perquè vaig apuntar malament l’hora a l’agenda. Quan vas tan sovint al teatre algun cop ha de passar i, ves per on, a mi em va passar amb la bomba de la temporada passada, de manera que he hagut d’esperar gairebé un any per poder opinar en condicions d’aquest muntatge. Però val més tard que mai.

El curiós incident del gos a mitjanit té tres encerts: la tria del text, una novel·la bestseller; la tria de Pol López, potser l’únic actor del país capaç de donar vida al nen protagonista i una posada en escena dinàmica i molt interessant.

Però permeteu-me que, malgrat reconèixer l’encert, us confessi que a mi el text em va interessar més aviat poc. Entenc per què funciona (és l’efecte Forrest Gump) però a mi aquestes històries de superació sempre m’han grinyolat molt i, fins i tot, molestat. Tinc la sensació que s’escriuen perquè ens quedem tots molt tranquils pensant que la gent amb diversitat funcional o discapacitats en realitat només han de posar-hi ganes per tenir una vida meravellosa quan, en realitat, el que necessiten és molta inversió econòmica, emocional i de temps. Però deixant de banda la meva opinió (que estic segura que no és la majoritària), la tria d’aquest bestseller és un encert de producció indiscutible.

Com és indiscutible que Pol López està magnífic en la seva interpretació. Després de veure’l en qüestió d’un mes fent primer Hamlet i ara això, penso en l’enorme capacitat d’aquest actor per assumir riscos i entendre els seus personatges. La seva interpretació des de l’inici fins a la broma final quan acaben els aplaudiments (sobretot no marxeu!) és totalment impecable.

Òbviament, Pol López està molt ben acompanyat, sobretot de Marta Marco i Ivan Benet, que aporten la tendresa i la passió necessàries per compensar la fredor del personatge principal. Malauradament, Cristina Genebat va contagiar-se també d’aquesta fredor el dia de l’estrena. Esperem que fos quelcom incidental.

Per la seva banda, la posada en escena va ser impecable, amb una escenografia versàtil i sorprenent, els actors constantment en escena, la música en directe, ritme àgil i una excel·lent utilització dels recursos tècnics. Chapeau!

L’èxit d’El curiós incident del gos a mitjanit (que farà temporada a la tardor al Poliorama de Barcelona) no és cap casualitat sinó la combinació d’unes bones decisions amb una bona feina. Tot un exemple de bon teatre comercial.

 

El curiós incident del gos a mitjanit

A partir de la novel·la homònima de Mark Haddon. Adaptació: Simon Stephens. Direcció: Julio Manrique. Intèrprets Mireia Aixalà, Ivan Benet, Carme Fortuny, Cristina Genebat, Pol López Christopher, Marta Marco, Norbert Martínez i Xavier Ricart. Traducció de l’anglès: Cristina Genebat. Escenografia: Lluc Castells. Vestuari: Maria Armengol. Caracterització: Eva Fernández. Il·luminació: Jaume Ventura. Vídeo: Mar Orfila. Música original: Marco Mezquida. So: Damien Bazin. Coreografia i moviment:  Nuria Legarda. Diari de Christopher: Santi Sallés. Escultura del gos: Silvia Delagneau. Músics del enregistraments: Carola Ortiz,Manel Fortià, Carlos Falanga i Marco Mezquida. Ajudant de direcció: Marc Artigau. Ajudant d’escenografia: Jose Novoa. Ajudant de vestuari: Clara Peluffo. Alumna en pràctiques de direcció de l’Institut del Teatre: Verònica Navas. Construcció d’escenografia: Arts-cenics. Producció: Teatre Lliure.

Sala: Teatre Lliure de Montjuïc. Data: 25/05/2016. Fotografia: (c) Ros Ribas.

 

Deixa un comentari