Bluf

No vaig ser de les primeres en descobrir La calòrica, però, un cop vaig veure Sobre el fenomen de les feines de merda em vaig convertir a la seva causa. El teatre que fan em sembla divertit, intel·ligent, absurd i provocatiu però, sobretot, La calòrica té una forma de fer inconfusible i pròpia que els fa únics. I aconseguir això no és gens fácil.

A Bluf se senten ressonàncies de Feines de merda. Si a l’espectacle estrenat fa uns mesos al Tantarantana parlàven del fenomen de la feina en sí mateixa, dels salaris baixos, els caps psicòpates o les tasques inútils, a Bluf s’aborda el problema des d’una perspectiva completament nova: la feina com a realització, com a part necessària de la vida. Ara ja no importa si la feina és bona o dolenta, allò que importa és si la feina ens realitza, o és només un mitjà per a arribar a una altra fi. La clàssica pregunta infantil “què vols ser de gran?” es respon amb una gran dosi d’amargura acompanyada, com no, d’una dosi equivalent d’humor absurd marca de la casa.

Un univers eclèctic de personatges ens presenta un tapís d’històries que es connecten i ens ofereixen tots els angles d’un relat caleidoscòpic i més profund del que podria semblar a simple vista. Alguns d’aquests personatges són ja inoblidables: l’executiu amb cap d’abella, la nena amb patins que no sap quin gelat triar o la hilarant parella de delinqüents de poca monta formada per la Conchi i la Poni.

Per aconseguir crear aquest vast univers de personatges, tots els actors n’han d’interpretar més d’un (i més de dos). Una feina segurament esgotadora però amb un resultat brillant.

Bluf és una comèdia divertidíssima que conté una reflexió punyent i interessant sobre la generació dels que ens van dir que podríem ser el que volguèssim. Què passa quan resulta que això no és veritat? O, pitjor encara, què passa quan ni tan sols sabem què dimonis volem?

Sembla que La calòrica no té previst fer vacances. Del 19 d’agost al 6 de setembre estaran al Maldà amb la també molt recomanable L’editto bulgaro i Bluf tornarà a la cartellera a la Sala Beckett a partir del 16 de setembre.

La meva recomanació és que no us perdeu cap de les dues.

Bluf – Autor: Joan Yago. Director: Israel Solà. Repartiment: Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius, Júlia Truyol. Data: 16/07/15. Sala: Mercat de les Flors. Sala Pina Bausch. Fotografia: (c) Alba Lajarín.

Comparteix aquesta entrada a:

1 Comment

  1. Pingback: De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda - Somnis de teatre

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.