Avui no sopem

El Teatre Condal arrenca temporada amb una d’aquelles obres que tenen tots els números per a estar-se una bona temporada a la cartellera. Ho té tot: un bon repartiment amb cares conegudes, una bona posada en escena, un text àgil i una situació feta a mida del seu públic objectiu.

Perquè és així, Avui no sopem és un muntatge fet a mida d’una franja de públic concreta (de fet, la més nombrosa), els jubilats majors de 60 anys. De fet, té tota la lògica. Donat que portar el públic jove al teatre és un work in progress que ningú no té gaire clar com acabar d’abordar, si tens un teatre privat tan gran com el Condal més et val apostar per un número guanyador. I, tenint això en compte, Avui no sopem és un bon muntatge.

Amb un to de comèdia constant i un ritme que no decau en cap moment Pep Anton Gómez i Jordi Sánchez ens expliquen una història que sona ben actual: els conflictes d’interès que es donen a les famílies entre uns pares ja grans, però encara amb bona salut, que voldrien gaudir una mica d’aquests anys, i uns fills que, ja sigui per la precarietat laboral, ja sigui perquè necessiten ajuda amb els néts, encara depenen d’ells i no estan disposats a deixar-los escapar. La trama s’exposa en tot moment des del punt de vista dels pares i de les seves necessitats i aspiracions, i tria dibuixar els fills com uns aprofitats que prenen males decisions (d’aquí la meva afirmació sobre el públic objectiu) però, si entres al joc, el text funciona, els personatges són divertits i la comèdia ho impregna tot.

En un bon repartiment, que es complementa a la perfecció. Hi destaca Mercè Martínez que, amb un paper secundari, destaca en moltes escenes amb la seva interpretació de la filla que viu a casa, passa de tot i mai no para de menjar. Magnífic també Jordi Banacolocha, especialment quant s’indigna o s’emociona amb el seu hort.

Avui no sopem és una d’aquelles comèdies blanques i inofensives, ideals per portar els pares o, fins i tot, els avis al teatre i passar una bona estona. No és poca cosa.

 

Avui no sopem

Autors: Pep Anton Gómez i Jordi Sánchez. Repartiment: Jordi Banacolocha, Maife Gil, David Bagés, Susanna Garachana i Mercè Martínez. Escenografia: Joan Sabaté. Vestuari: Míriam Compte. Il·luminació: Jaume Ventura. Música original: Pere Hernández. Caracterització: Toni Santos. Ajudant de direcció: Víctor Muñoz i Calafell. Direcció de producció: Amparo Martínez. Cap de producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Raquel Doñoro. Direcció tècnica: Txema Orriols. Ajudant de producció: Ainhoa Bernaola. Regidoria: Ainhoa Bernaola / Héctor Morris. Cap tècnic del teatre: Roger Muñoz. Tècnic de so: Jaume Cuadrada. Construcció escenografia: Taller d’escenografia de Sant Cugat. Fotografia de la façana: Javier Naval.

Sala: Teatre Condal. Data: 08/09/2016. Fotografia: (c) David Ruano.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.