A.K.A. - (c) Roser Blanch

A.K.A. (also known as)

Si sempre fa il·lusió veure una sala plena fora del dia d’estrena (tant és que sigui tan petita com la Flyhard, omplir una sala sempre és un triomf) encara és més emocionant veure que més de la meitat de les butaques estan ocupades per gent jove. Només per això, ja podriem parlar d’èxit. Sentir-se gran al teatre és una sensació estranya, però tant de bo em passés més sovint.Però el cert és que hi ha molts més motius per celebrar A.K.A., un d’aquells muntatges rodons que ho tenen tot. Daniel J. Meyer signa un text interessant, emotiu i complex que relata en forma de monòleg uns anys a la vida d’un adolescent. És el propi Carlos qui ens explica la seva vida a la primera part: cole, casa, mòvil, hip-hop, monopatí, els “viejos” i les reunions a les que va perquè la seva mare l’obliga. En Carlos és adoptat i segons el germà gran d’un dels seus col·legues té “pinta de moro”.

Albert Salazar (sota les ordres de Montse Rodríguez) és qui dona vida a aquest noi divertit i simpàtic del que és impossible no enamorar-se en el primer minut. Salazar aprofita la mida de la Flyhard per mirar als ulls del públic, tocar-lo, fer broma i ficar-se’l a la butxaca. La seva precisió és absoluta, en el text i, sobretot, en el moviment: ball, acrobàcia i monopatí, mai ningú no s’havia atrevit a tant a la Flyhard.

És imprescindible caure rendits als peus del Carlos perquè, després d’una primera part molt a prop del que seria una sèrie d’adolescents, arriba la segona, on la crua realitat fa acte de presència i ens glaça el somriure als llavis.

A.K.A. conjuga a la perfecció la comèdia romàntica adolescent amb el drama més cru. Un muntatge que parla de prejudicis, d’identitat i de la injustícia d’un sistema judicial que no és capaç de superar idees preconcebudes ni d’acabar amb els privilegis dels que tenen més diners o més prestigi. Un muntatge que parla el llenguatge dels joves, però que ens arriba a tots, i obliga a la reflexió i la revisió. Totalment imprescindible.

 

A.K.A. (Also Known As)
Dramatúrgia: Daniel J. Meyer. Direcció: Montse Rodríguez Clusella. Repartiment: Albert Salazar. Escenografia i vestuari: Anna Tantull. Vestuari: Equip AKA. Disseny d’il·luminació: Xavi Gardés. Espai sonor: Xavi Gardés i Equip AKA. Coreografia: Guille Vidal-Ribas. Disseny del cartell: Quim Àvila i Roser Blanch. Fotos de l’espectacle: Roser Blanch. Cap tècnic de sala: Xavi Gardés. Cap tècnic de gira: Fernando Portillo. Producció executiva: Sergio Matamala, Clara Cols i Roser Blanch. ​
Una producció de Flyhard Produccions S.L. amb el suport de ICUB (Institut de Cultura de Barcelona) i ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals).
Sala: Sala Flyhard. Data: 31/03/2018. Fotografia: (c) Roser Blanch.

Deixa un comentari