Sempre he tingut problemes amb l’autoritat. No és que sigui desobedient o especialment rebel, és que, com l’Obèlix m’agrada saber «per què lluito». M’agraden les litúrgies i els actes col·lectius. Com a qualsevol ésser humà,…
Jolgorio, la festa de tots els meus aniversaris
Si algú s’avorrís prou com per repassar les prop de 900 entrades que té aquest blog trobaria que durant molt de temps vaig ser una hater professional de les obres que jo anomenava de la…
Nosaltres, els sense nom
Hi ha noms propis que m’empenyen a entrar a la sala de teatre sense pensar-m’ho dues vegades. Joan Yago és un d’ells, Mos Maiorum és un altre. Veure’ls junts a la fitxa de l’espectacle Nosaltres, els…
Tornar a començar
Somnis de teatre va ser una part importantíssima de la meva vida entre 2012 i 2020. Van ser 8 anys intensos, plens de noves coneixences, noves amistats, aprenentatges, descobriments artístics i també personals. Una de…
Incontinuo
A la meva crònica de Fira Tàrrega us prometia que dedicaria una crítica a l’espectacle inaugural, Incontinuo, a càrrec de la companyia Kamchàtka, així que aquí la teniu. Incontinuo es construeix al voltant d’una enorme bastida…
Fira Tàrrega 2026 – La crònica
Si em seguiu una mica i us agrada llegir-me, segurament ja sabeu que l’any passat no vaig anar a Fira Tàrrega. No em va semblar necessari explicar-ho en el moment, perquè tenia el blog parat…
Què és un cadàver?
Que vivim temps convulsos no és una opinió, és un fet, només cal obrir un diari, posar les notícies o, encara pitjor, entrar en qualsevol xarxa social per comprovar-ho. El canvi climàtic i l’auge del…
Ricard 111
Aquesta història comença el febrer de 2015, quan aquest blog encara no tenia dos anys de vida i el meu nombre de lectors era molt baixet. Ras i curt, jo no era ningú, ningú de…