Zona Franca - Sala Muntaner - (c) David Ruano

Zona Franca

Zona Franca és una d’aquelles obres de les quals no es pot dir res dolent però que, malauradament, tampoc no destaca per res en especial. Es mira, es gaudeix i s’oblida, i en queda poc més que un record agradable però inconcret.

A Zona Franca assistim a un canvi de cicle, un canvi d’era laboral, la que hem viscut tots aquells que ja no coneixerem què vol dir treballar tota la vida a la mateixa empresa (ni tan sols imaginar-ho o desitjar-ho). Però també serem testimonis de com pot ser de ridícul allò que anomenem treballar. Com la feina, concebuda a la manera de les generacions anteriors, pot esdevenir una gàbia invisible. Com els treballadors poden esdevenir serfs si algú els convenç amb prou habilitat.

El plantejament és interessant però el desenvolupament acaba resultant simple. Poc agosarat. El text funciona, el ritme és bo, les escenes es succeeixen amb agilitat. Tenim una mica de comèdia, una mica de drama i alguna que altra conversa amb ressonàncies pinterianes, però el muntatge no entusiasma.

Per la seva banda, Lluís Marco i Pau Vinyals donen vida als seus personatges amb solvència i entusiasme, amb una gran dosi de frescura i perplexitat. La seva feina és el millor del muntatge.

Zona Franca podria haver estat memorable si el text hagués decidit emprendre un camí menys còmode. En canvi, davant la situació kafkiana que viuen els personatges, aquests decideixen conformar-se i seguir amb la seva vida. Podien haver estat herois, però es decanten per la rebequeria. Una llàstima.

 

Zona Franca

Autor: David Desola. Traducció: Jordi Casanovas. Direcció: Israel Solà. Ajudant Direcció: Txell Aixendri. Actors: Lluís Marco i Pau Vinyals. Disseny So: Josep Sanchez-Rico. Disseny: Llum Elisenda Rodriguez. Espai i vestuari: Marta Soto. Direcció de producció: Carles Manrique (Velvet Events). Ajudant de producció: Júlia Simo. Cap tècnic: Xavier Xipell. Teaser i video rellotge: Joan Rodón. Imatge: David Ruano. Comunicació: Joan Estrada.

Data: 02/12/15. Sala: Sala Muntaner. Fotografia: (c) David Ruano.

Deixa un comentari