Waikiki Honolulu - Reial Club Marítim - (c) Pep Ribas.

Waikiki Honolulu

La irrupció de les xarxes socials en el món del teatre provoca coses tan impensables fa uns anys com que una obra que es fa fora del circuit tradicional pugui promocionar-se i arribar a la seva audiència potencial. Com? Doncs per Twitter, per exemple. Farà cosa d’un mes i mig va començar a seguir-me un compte que es deia @elwaikiki. Quan vaig anar a mirar qui era, vaig descobrir que tres noms coneguts pensaven fer una obra de teatre al Reial Club Marítim amb el sistema de taquilla inversa. Si volia anar-hi només havia d’enviar un mail. I ho vaig fer.

I vosaltres direu que, quan darrere un espectacle hi ha tres noms com els de Paul Berrondo, Borja Espinosa i Joel Minguet, és fàcil que et facin cas per Internet, i jo us diré que sí, que, obviament, els noms van pesar en la meva decisió de demanar entrades però, tot i així, sense Internet, això no hauria estat posible.

Però deixem el com i parlem del què. Waikiki Honolulu és un text per a dos actors escrit i dirigit per Paul Berrondo. No busqueu una sinopsi de l’obra en el seu Facebook. No la trobareu pas. Per això, abans que comencés l’obra jo no sabia què esperar-ne. Comèdia? Drama? Tragèdia? Teatre experimental? No l’hauria encertat mai, us ho asseguro. Waikiki Honolulu és una historia d’amor. Però no l’amor dolç i amable de la comèdia romàntica, el dels finals feliços i les frases boniques. No. Aquesta història és una d’amor improvable, de l’amor que neix en les esquedes de la terra erma, d’un amor fosc i amb data de caducitat, de l’amor sense esperança. I sí, com és obvi, és un amor homosexual, però això és clarament el de menys.

Borja Espinosa i Joel Minguet interpreten dos personatges ambigus plens de zones fosques, de secrets i de desil·lusions. Un home que viu a la seva furgoneta i un exdrogoaddicte que es coneixen a un bar de barri en un vespre qualsevol. Dos homes a qui la vida no ha tractat gaire bé, que han comès errors i que encara n’han de cometre més. Tots dos actors es deixen la pell amb aquest text ple de girs inesperats i sobtats canvis d’energia. Una autèntica muntanya russa que Espinosa i Minguet dominen amb encert i la dosi justa de tendresa per fer-nos estimar aquests personatges més aviat poc estimables.

Tot i que no podem dir que l’entorn fos el més adient per a una representació teatral, la bona feina dels intèrprets (que teníem a tocar) et feia oblidar de seguida que estaves assegut a una cadira de fusta del Reial Club Marítim. A més, tot té els seus avantatges, el fet de no estar a un teatre ens va permetre gaudir d’una cervesa fresca regal de la casa.

Tinc clar que dijous passat vaig assistir a una prova, potser fins i tot a unes prèvies, d’un espectacle que hauria d’acabar a un escenari més convencional. Espero que així sigui.

 

Waikiki Honolulu – Autor i director: Paul Berrondo. Repartiment: Borja Espinosa i Joel Minguet. Sala: Reial Club Marítim de Barcelona. Data: 23/10/14. Fotografia: (c) Pep Ribas.

Deixa un comentari