Fa molts mesos vaig rebre un correu electrònic en el que em proposaven anar a visitar les reserves del Museu de les Arts Escèniques durant la Nit dels Museus. Es tractava d’una activitat exclusiva, una deferència reservada a uns quants bloguers, tuitaires i instagramers d’arts escèniques. No podia dir que no.
I així, dissabte passat, una hora abans que arrenqués la nit dels museus, uns quants afortunats vam trobar-nos al vestíbul de l’Institut del Teatre per visitar el MAE.
La pregunta que tots ens fèiem era “Però existeix un Museu de les Arts Escèniques?” I és que fa temps que a la façana lateral de l’Institut del Teatre hi ha un cartell discret que l’anuncia, però la porta sempre està tancada.
De seguida la Carme Carreño, conservadora del museu i la persona que ens va guiar durant la visita, ens va posar al dia. El Museu de les Arts Escèniques existeix però no té seu. Què vol dir això? Doncs que hi ha el material i hi ha persones que s’encarreguen de la seva cura i la documentació, però no hi ha un espai prou gran com per poder exposar-lo. El que sí que hi ha ara mateix són dos magatzems: un al mateix Institut (que és el que vam visitar) on es conserven les peces més petites, i un de més gran on es guarden escenografies, telons i altres peces grans. De fet, aquesta tasca de conservació de la memòria escènica del teatre català va arrencar alhora que l’Institut, l’any 1913, però el fons només està disponible in situ per al seu estudi per part d’estudiants i professionals.
Malgrat tot, a l’Institut del Teatre hi ha un tast del que podria ser el museu, una sala (la del cartell discret a la façana) que es pot visitar sota demanda, només cal reunir un grup de gent i demanar-ho directament al museu. Aquesta va ser la primera part de la nostra visita. L’exposició es titula La memòria de les arts efímeres i consisteix en un repàs en deu parades de la història del teatre català. Acompanyats de les explicacions de Carme Carreño vam veure dissenys d’escenografia de Fabià Puigserver, maquetes de telons pintats, vestuari de la companyia Gelabert Azzopardi, cartells d’espectacles d’Adrià Gual, edicions estrangeres de textos de Guimerà, projectes de la Fura dels Baus i fins i tot l’escenografia de la finestra d’Antaviana de Dagoll Dagom. Un recorregut molt interessant que ens va preparar per la segona part.
I la segona part va consistir en el privilegi d’accedir a les reserves del Museu, és a dir, a la sala tancada i amb tota mena de mesures de control ambiental on es conserven els fons del museu. Armaris plens de vestuari, titelles, cartells, maquetes… Una mena de paradís pels bojos del teatre on tot està perfectament etiquetat, guardat i arxivat. Els responsables del museu havien triat algunes peces que havien preparat per mostrar-nos i van explicar-nos en què consisteix la seva feina i tot el que guarden aquells armaris magnífics. Vam estar-nos una bona estona mirant-ho tot, com nens acompanyant en Willy Wonka a la fàbrica de xocolata.
La jornada va acabar amb una visita a la instalació Land of passion, de vestits de dansa espanyola cedits per Antonio “el Bailarín”, que era una de les activitats que s’oferia al públic durant la nit dels museus. En aquesta instal·lació vam poder gaudir també d’un preciós espectacle de dansa espanyola que tenia lloc entre els maniquins amb els vestits. Un bon final per una gran visita.
Malgrat que visitar les reserves del Museu no és una cosa a l’abast de qualsevol, el que sí que podem fer tots és consultar el seu catàleg, disponible a Internet i que conté informació i fotografies de totes les peces. Després de perdre alguna hora jo mateixa, us convido sens dubte a perdre-us-hi i descobrir els tresors amagats de la història del teatre català que es guarden en aquest arxiu. El trobareu aquí: http://colleccions.cdmae.cat/
I, com no, per la meva part, només puc donar les gràcies a l’Institut del Teatre per aquesta oportunitat i per la seva amabilitat al llarg de tota la visita.
Va ser tot un plaer.