Una familiar - Àtic 22 - (c) El tío carretilla

Una familiar

Tres germans coincideixen gairebé per error a la casa d’un ells a una urbanització mig deserta. No es pot dir que estiguin ben avinguts, però s’esforcen per mantenir la cordialitat. Malauradament, el fràgil equilibri en què se sostenen està a punt de fer-se miques per culpa d’una impactant notícia… I fins aquí puc llegir.

És impossible parlar de l’argument d’Una familiar sense fer spoilers, però sí que us puc dir que tant la seva premissa com la resolució em van sorprendre. I és que no oblidem que les famílies són sempre fonts inesgotables de conflictes, relats i anècdotes, i la que ens presenta Amaya Mínguez en el seu text no n’és cap excepció.

De la mà d’aquests tres germans que intenten mantenir la cordura però semblen sempre a un sol pas de perdre-la completament, assitirem al que, segurament, serà el dia més estrany de la seva vida. Tres germans entranyables i propers, molt semblants a nosaltres, amb les mateixes pors i les mateixes contradiccions.

Amb una escenografia senzilla però efectiva, bones interpretacions i un ritme àgil, excepte en el tram final, Una familiar és una d’aquelles comèdies que fan passar una bona estona amb una història interessant i original. Què més es pot demanar.

 

Una familiar

Cia. La Ida. Text: Amaya Mínguez. Direcció: Cristina Gámiz. Ayudant de direcció: Simona Quartucci. Intèrprets: Josep Maria Alejandre, Jose Pérez-Ocaña, Sonia Sobrino i Carla de Otero. Producció: Cristina Ferrer i La Ida. Il·luminació: Núria Gámiz i Belén Fernández. Escenografia: Bárbara Massana. Vestuari: Susana Bascuñana. Creació audiovisual: Núria Gámiz, Bruno Hidalgo. Vídeo i fotografies: El Tío Carretilla.

Sala: Àtic 22. Data: 10/04/2016. Fotografia: (c) El Tío Carretilla.

 

 

 

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.