Un enemic de poble - Teatre Lliure - (c) Ros Ribas

Un enemic del poble

Vaig sortir d’Un enemic del poble amb sentiments oposats. No sabia si posar-me a cremar contenidors o comprar-me una cabana al bosc allà on no arribi cap notícia mai més. I és que la constatació que els èssers humans som uns animals més aviat imbècils no és el que vols sentir un dimarts a la nit després de treballar vuit hores. Amb això vull dir que Un enemic del poble em va agradar moltíssim, però potser no és bona idea anar-hi si la lectura diària del diari us provoca acidesa d’estòmac.

No he llegit la versió original del text d’Ibsen, però tinc la sensació que un dels encerts principals rau a l’adaptació de Miguel del Arco i Juan Mayorga. La davallada als inferns del protagonista que, només per coherència moral, decideix enfrontar-se als polítics i als mitjans de comunicació del seu poble va resultar totalment esfereïdora. L’assemblea popular, amb els llums de la platea encesos, els actors entre les butaques i els insults volant de banda a banda va ser un dels millors moments teatrals dels darrers mesos. La posada en escena, amb una escenografia francament original i adient, només sumava punts al resultat general. El meu únic però serien les cançons que puntuaven els canvis d’escena. Les vaig trobar innecessàries i, a més, costava molt d’entendre la lletra.

Pel que fa als actors, deixant de banda el plaer que provoca (en aquests temps de crisi) veure un repartiment tan ampli, cal dir que tots van estar francament bé. Va ser un plaer veure actuar el trio protagonista format per Pere Arquillué, en el seu paper d’home honest i turmentat; Roger Casamajor, com el polític sense consciència, i Pablo Derqui, com a periodista amb molta facilitat per a canviar de jaqueta.

Un enemic del poble té la capacitat de remoure’t per dins, de fer-te emprenyar, de molestar-te i, només per això, ja val la pena anar al teatre. Una obra escrita fa més de 100 anys però que sona a avui mateix. Una obra pessimista, que no dóna solucions, però sí que proporciona un retrat incòmode de la natura humana. Per mi, un text totalment imprescindible.

 

Un enemic del poble – Autor: Henrik Ibsen. Adaptació lliure: Juan Mayorga i Miguel del Arco. Director: Miguel del Arco. Repartiment: Blanca Apilánez, Pere Arquillué, Roger Casamajor, Mar Casas, Rafa Delgado, Pablo Derqui, Miquel Fernández, Miquel Gelabert, Eli Iranzo, Mónica López, Jordi Martínez, Anabel Moreno, Joan Raja, Santi Ricart i Andrea Ros. Sala: Teatre Lliure de Montjuïc. Data: 04/02/14. Fotografia: (c) Ros Ribas.

Deixa un comentari