Un Aire de família - Teatre Romea - (c) David Ruano.

Un aire de família

La família és un d’aquells temes recurrents en la ficció: novel·les, sèries, pel·lícules i, com no, obres de teatre han tractat aquest argument tan universal i transversal. Tots en tenim una, de família, i, parafrasejant una frase que m’agrada molt, les úniques normals són aquelles que no coneixem bé.

Un aire de família ens parla d’una com qualsevol altra, amb els rols establerts a còpia d’anys, amb tots aquells silencis i aquelles coses que mai no s’han dit i amb totes aquelles altres que, de tant dir-les, semblen veritat i tot. El secret, en aquest cas, és el text (als seus autors, Agnès Jaoui i Jean-Pierre Bacri, els va agradar tant aquesta història que van decidir, en el seu moment, adaptar-la fins i tot al cinema). Un aire de família és una comèdia àgil, lleugera, intel·ligent i divertida, amb personatges que es fan estimar i situacions reconeixibles. És molt fàcil identificar-se amb ells i amb el que passa sobre l’escenari.

D’altra banda, tot el repartiment està molt encertat. Jo vaig gaudir molt amb la vis còmica de Francesc Orella i amb el deliciós tàndem Cristina GenebatJacob Torres, que van protagonitzar alguns dels meus moments preferits.

Un aire de família funciona, entreté i fa riure durant una hora i mitja i, la veritat, no hauríem mai de menysprear el valor de virtuts tan senzilles.

 

Un aire de família – Autors: Agnès Jaoui i Jean Pierre Bacri. Director: Pau Durà. Repartiment: Francesc Orella, Maife Gil, Ramon Madaula, Cristina Genebat, Àgata Roca i Jacob Torres. Sala: Teatre Romea. Data: 09/09/13. Fotografia: David Ruano.

2 thoughts on “Un aire de família

Deixa un comentari