Top Girls - Projecte Ingenu - (c) Andrea Torres

Top Girls

La veritat és que no m’havia passat mai encara, però també és cert que mai no havia tingut un mes de juliol tan atrafegat tant quant a feina (de la que em paga les factures) com a assistència al teatre. El resultat? Un endarreriment més que notable i una obra, aquesta, que va quedar oblidada. I confesso que no me n’explico el motiu, perquè Top Girls no només em va agradar molt sinó que vaig tenir-la al cap uns quants dies.Top girls és el tercer muntatge que veig de Projecte Ingenu (els altres dos van ser Hamlet i Romeu i Julieta) i amb tant petita mostra he de dir que em va agradar molt més com van abordar aquest text dels anys 80 que el que han fet amb els clàssics. Més encara si tenim en compte que l’obra de Caryl Churchill presentava més d’un repte interessant, per exemple, una primera part carregada d’ideologia i símbols.

De fet, és aquesta primera part (que sembla sorgida d’una altra història) la que estableix les bases del discurs i de tot el que veurem a la segona part, més clàssica des d’un punt de vista narratiu. Durant la primera hora, la protagonista, una dona executiva a la que acaben d’ascendir a la seva feina, organitza un sopar amb dones d’altres èpoques. Totes elles són personatges o bé històrics o bé de ficció, però comparteixen alguns trets: en primer lloc, van fer coses que trencaven amb el que s’esperava de les dones de la seva època (des de viatjar per tot el món a l’era victoriana fins a ser Papa), en segon lloc, totes elles han tingut una relación complicada amb la maternitat. De fet, és en aquesta part on es fixa un dels eixos del relat, la idea que els fills són un llast, un impediment, un problema en el desenvolupament professional i vital de les dones.

Com dèiem, Top Girls va ser escrita l’any 1982, en ple Thatcherisme i en un periode on el yuppie era el model a seguir, el Sant Graal de l’èxit. En aquella època, el discurs de la igualtat de les dones deia que les dones podíem fer tot el que feien els homes, però amb una condició, que ens convertíssim en un d’ells. És a dir, les dones podíen ser yuppies si eren agressives, fredes, molt ambicioses i deixaven de banda la família. I això és el que decideix fer la protagonista de Top Girls. Però aquesta decisió només pot ser presa perquè una altra dona, la seva germana, viu com una mestressa de casa explotada al seu poble. El motiu pel qual el destí d’aquestes dues dones està indissolublement unit no es pot explicar sense esguerrar l’obra, però sí puc dir que, tot i que el context ha canviat una mica des dels 80, les preguntes, els reptes i les emocions enfrontades que planteja Caryl Churchill a Top Girls tenen encara una vigència absoluta. Així com el seu qüestionament de les bondats del capitalisme.

Pel que fa a la posada en escena, Top Girls encerta tant amb l’escenografia (unes funcionals estructures de fusta que es transformen en qualsevol cosa) com amb el repartiment, composat per cinc esplèndides actrius: Ariadna Figols, Alba José, Cristina López, Neus Pàmies i Maria Salarich, amb la dificultat afegida que totes, tret de Neus Pàmies, interpreten més d’un personatge al llarg de l’obra.

Crec que Projecte Ingenu va encertar triant aquest text de Churchill i, a més, va saber portar-lo a escena d’una manera impecable. La prova és que l’espectacle va haver de tornar al juliol perquè molts (entre els que m’incloc) no vam poder veure’l a principis de temporada, i així és com es va convertir en una de les joietes de l’estiu (un cop més, fora del Grec, per cert).

 

Top Girls

Projecte Ingenu. Autora: Caryl Churchill. Direcció i traducció: Marc Chornet. Repartiment: Ariadna Figols, Alba José, Cristina López, Neus Pàmies, Maria Salarich i Jaume Viñas. Ajudant de direcció: Xavier Torra. Escenografia: Laura Clos. Vestuari: Maria Albadalejo i Laura Sanz. Il·luminació: Justo Gallego. Fotografia: Andrea Torres. Producció executiva: Marlia Produccions SL.

Sala: Teatre Akadèmia. Data: 09/07/2016. Fotografia: (c) Andrea Torres.

Deixa un comentari