Festival Píndoles 2017 - Fotografia: (c) Aitor Rodero.

Tercer Festival Píndoles: més i millor

Amb només tres anys de vida, el Festival Píndoles és ja una de les meves cites preferides del calendari teatral barceloní. I ho és per molts motius. El principal és la gran qualitat de la seva oferta artística. És tot un luxe apropar-se a un festival on saps que tots els espectacles que veuràs tenen un bon nivell. Després, el gust personal farà que alguns t’agradin més que altres (com és normal) però mai no podràs dir que un espectacle no estava a l’alçada, i això és tota una garantia.

Una altre cosa que fa únic el Píndoles són els seus espais. En cap altre esdeveniment veureu teatre a un bosc, un terrat, una bugaderia, una sala amb lliteres, etc., en un sol dia. Els espais on es representen els espectacles es trien amb cura per adaptar-se a les necesitats de la narració, i això es nota. Un altre del motius del meu amor per aquest festival és el bon ambient que s’hi respira.

Festival Píndoles 2017 - Fotografia: (c) Aitor Rodero.
La terrassa del Píndoles – Fotografia: (c) Aitor Rodero.

El Píndoles és un festival alegre, distès, divertit. Ni gota de “postureo”, només artistes que gaudeixen fent teatre i públic que gaudeix veient-lo. I això acompanyat d’una organització que és com un rellotge suís, que fa que tot sempre vagi a l’hora i et permet organitzar el teu itinerari amb la confiança que tot passarà tal i com ho hagis previst. A més, el Píndoles sempre coincideix amb l’inici de l’estiu (no l’astronòmic sinó el del termòmetre) i aquelles nits que s’allarguen a la terrassa de l’Alberg Mare de Déu de Montserrat, sota les estrelles, amb una temperatura més que agradable i una Moritz fresca a la mà, no tenen preu. Però sobretot, el que més m’agrada del Píndoles és l’amor pel teatre que s’hi respira en tot moment. Un amor que es filtra al públic i que es manifesta en forma d’absències de tos i mòbils durant les funcions (funcions que, per cert, pràcticament van esgotar entrades els tres dies a totes les hores). Increïble, oi?

Festival Píndoles 2017 - Fotografia: (c) Aitor Rodero.
El moment de la deliberació – Fotografia: (c) Aitor Rodero.

Enguany, i per una d’aquelles casualitats del destí, jo vaig tornar a formar part del jurat (també ho vaig ser de la primera edició), però en aquest cas no represenava Somnis de teatre sinó el Teatre Tantarantana (un dels teatres que acolliran la gira Píndoles) després que la persona que havia d’anar-hi patís un imprevist. Aprofito un cop més per donar les gràcies als amics del Tantarantana per la seva confiança. Els altres membres del jurat (amb qui vaig estar una hora tancada deliberant) eren: Roser Blanch (de la Sala Flyhard), Maria Albadalejo (d’El Maldà), Eli Huertas (en representació de la Nau Ivanow) i Quim Moya i David Santamaria (tots dos com a representants de Cal Gras amb un sol vot).

Va ser tot un gust (però també una gran responsabilitat) formar part d’aquest jurat. I encara més en aquesta edició! Perquè el “més i millor” del títol no és gratuït. Enguany, al Píndoles hi havia més obres (18 en lloc de 12, com els anys anteriors) i, a més a més, a banda del text, s’hi van sumar altres disciplines d’arts escèniques. Així en els tres dies, a més del microteatre més habitual, també vam poder gaudir d’espectacles de titelles, teatre d’objectes, dansa i formats híbrids. I tot d’un gran nivell.

Perquè us feu una idea de tot plegat, intentaré sintetitzar cadascun dels muntatges en una o dues frases (sense espòilers!):

Divendres

    • Hell-O: Espectacle de dansa. Dues dones, una del nord i una altra del sud, es busquen però no es troben.
    • Hey Soul Sister: Tres noies, amigues de tota la vida, estan a punt d’obrir una carta que es van escriure a si mateixes de petites. Un text fresc i divertit amb unes actrius que desprenen energia a dojo.
    • La gloriosa conquesta del Pol Sud: Un text original i divertidíssim amb una interpretació magnífica. No us puc explicar més sense fer espòilers!
    • Nebuloses a la platja: Una història dramàtica i una mica previsible, però ben narrada.
Festival Píndoles 2017 - Fotografia: (c) Aitor Rodero.
Rodeo Road – Fotografia: (c) Aitor Rodero.
  • Rodeo Road: Enguany el Festival tenia un premi del públic (que votava per Internet el seu muntatge preferit) i Rodeo Road va ser la guanyadora. Una història conmovedora ambientada a l’Amèrica profunda de la dècada de 1920.
  • Roulettes: Un espectacle de titelles totalment fascinant que ens va fer tornar a tots a la infància. Enguany el Festival atorgava un premi especial consistent en una residència artística d’una setmana a Cal Gras a Avinyó (l’Avinyó de Manresa, no el de França) i aquest va ser per Roulettes.
Festival Píndoles 2017 - Fotografia: (c) Aitor Rodero.
Roulettes – Fotografia: (c) Aitor Rodero.

Dissabte

  • Happy birthday, Jamie Love: Una de les guanyadores del Festival i, probablement, una de les més aplaudides en general. Una història romàntica amb un argument original i emotiu.
Festival Píndoles 2017 - Fotografia: (c) Aitor Rodero.
Happy Birthday, Jamie Love – Fotografia: (c) Aitor Rodero.
  • Jocs perillosos: Una altra de les guanyadores del Festival. Lara Díez, que ja va guanyar l’any passat amb Notícies del futur, va repetir èxit amb un drama de parella (amb tocs de comèdia) amb una dramatúrgia i unes interpretacions molt sòlides.
  • La casa dels ocells: Una història que segurament necessitaria més de 15 minuts per ser explicada.
  • No clinc clinc: Un espectacle de teatre d’objectes completament inclassificable. Una guitarra, dues boles de porexpan i l’habilitat d’un artista per embadalir el públic.
  • Pastís de poma: Un text d’Octavi Egea (tot un clàssic del Festival) que, en to de comèdia, aborda el problema de què fer amb els pares quan es fan grans. Un muntatge que em va semblar divertit i amb un punt de vista original.
  • Yamazaki: Bar. Interior nit. Un home misteriós demana el seu millor whisky al cambrer. Una història plena de misteri i tensió, interpretada per dos actors amb molta química.
Festival Píndoles 2017 - Fotografia: (c) Aitor Rodero.
Jocs perillosos – Fotografia: (c) Aitor Rodero.

Diumenge

  • Cafè Hippodrome: Drama històric que reconstrueix l’intercanvi epistolar entre PicassoCarles Casagemas. Un text emotiu amb molt bones interpretacions.
  • Com eliminar a Mikhail Zhukovsky: Divertidíssima comèdia amb la Unió Soviètica i les seves purgues com a protagonistes. Sí, les purgues poden ser divertides. Us ho prometo.
  • El juego del tiempo: Teatre d’objectes d’estètica fosca i gòtica (algú va citar Tim Burton), tan personal com les opinions que despertava. Pel que vaig poder copsar, o t’encantava o l’odiaves. Jo pertanyo al primer grup.
  • L’increïble home bala: El darrer guanyador del Festival. Un text original que és pura poesia i una interpretació ajustada que fa brillar la seva combinació única d’humor i drama.
  • On la tempesta deixà una pau intensa: Un delicat espectacle que combina música, dansa i paraula d’una manera única i que relata la vida i obra del poeta lleidatà Màrius Torres.
  • Palomitas de maíz: Drama intens que aborda un tema complicat, l’alzheimer, amb delicadesa, bones idees i una magnífica interpretació de Rafaela Rivas.
Festival Píndoles 2017 - Fotografia: (c) Aitor Rodero.
L’increïble home bala – Fotografia: (c) Aitor Rodero.

Les quatre guanyadores: Happy birthday Jamie Love, Jocs perillosos, L’increïble home bala i Rodeo Road comencen demà mateix una gira que les durà al Teatre Tantarantana, El Maldà, la Sala Flyhard i la Nau Ivanow. Trobareu tota la informació i la reserva d’entrades en aquest enllaç. Jo us convido a apropar-vos a alguna de les sales i descobrir aquests muntatges. Us asseguro que us sorprendran.

D’altra banda, no voldria acabar aquesta crònica sense fer menció a un tema que ha encés les xarxes en els darrers dos dies. La presentació de temporada del Teatre Lliure (així com la del TNC fa unes setmanes) ha posat de manifest l’absència de dones creadores als escenaris públics de la nostra ciutat, fet que ha estat denunciat pels col·lectius Dona’m escena i Dones i cultura. Davant d’això, només volia fer notar el gran nombre de dones creadores que vam veure al Píndoles: autores, directores i, és clar, intèrprets. Això passa quan la tria de textos es fa a cegues, sense conèixer el nom dels autors (com em consta que passa al Píndoles) i quan l’únic interés que hi ha és la qualitat dels espectacles. El Píndoles és una prova que les dones fan teatre de qualitat al mateix nivell que els homes i que afirmacions com que “no hi ha creadores” o “no tenen el nivell” només son males excuses per intentar amagar una realitat molt més desagradable. Enhorabona al Festival Píndoles per ser un exemple i un referent també en aquest camp.

Llarga vida al Píndoles i fins l’any vinent!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

3er Festival Píndoles (9, 10 i 11 de juny de 2017)

Divendres 9

Hell-O
Creació, interpretació i direcció: Ksenia Guinea i Neus Cortès. Ajudantia de direcció: Catalina Florit i Jaume Madaula (Barcelona). Música original: Grabiel Marcel (Berlín). Assessorament vestuari: Pau Aulí (Mallorca). Fotografia: David Ballespí (Madrid).

Hey Soul Sister
Dramatúrgia: Mar Solà. Direcció: Míriam Puntí. Intèrprets: Maria Ballús, Lia Montalvo i Mar Solà. Fotografia i disseny: Montse Giralt. Teaser: Jana Vallvé.

La gloriosa conquesta del Pol Sud
Dramatúrgia i direcció: Santi Monreal. Intèrpret: Adrià Díaz.

Nebuloses a la platja
Dramatúrgia: Anna Collell. Direcció: Maria Voronkoa. Intèrprets: Sandra Anglès i Jordi Farrés.

Rodeo Road
Companyia La Meybes
Dramatúrgia i direcció
: David Bo. Intèrprets: Berta Pipó i David Bo Vestuari, cartell i fotografies: Marina Prats. Producció, ajudantia de direcció i teaser: Elena Sánchez. Música del teaser: Tirant lo Beat.

Roulettes
Idea original: Cía. eLe. Titellaires, construcció i escenografia: Marta Lorente i Raquel Batet. Vestuari dels titelles: Raquel Batet, David Carretero i Vicente Martínez.

Dissabte 10

Happy birthday Jamie Love
Dramatúrgia: Jordi Diamant. Direcció: Joaquin Daniel. Intèrprets: Carlos Conde i Diana de Guzman.

Jocs perillosos
Dramatúrgia i direcció: Lara Díez Quintanilla. Intèrprets: Ivan Padilla i Lara Díez. Productora: La Volcànica.

La casa dels ocells
Dramatúrgia: Núria Curcoll. Direcció: Xavier Palomino i Núria Curcoll. Col·laboració: Laura Freijo Justo. Intèrprets: Arià Clotet i Aina Huguet i Estrada.

No clinc clinc
Autoria i direcció: Jordi Bertran. Ajudantia de direcció: Gabriela Galup, de Gaia Teatro. Interpretació: Jordi Bertran. Il·luminació: Jordi Bertran. Fotografia: Jean-Charles Mandou i Kait Hutchison. Producció: Companyia Jordi Bertran.

Pastís de poma
Dramatúrgia: Octavi Egea. Direcció: Eva Losada. Intèrprets: Meritxell Ané, Fanny Ferran i Raquel Recolons.

Yamazaki
Dramatúrgia: Xavi Núñez. Direcció i interpretacions: Kevin Martos i Albert Viñas. Escenografia: Prudenci Fuster.

Diumenge 11

Cafè Hippodrome
Dramatúrgia i direcció: Rosa Molina. Intèrprets: Óscar Jarque i Eloi Sánchez. Fotografies: Diego J. Cruz, Carlos Giménez i Clàudia Barberà. Vídeo: Clàudia Barberà. Disseny gràfic: Jarmu.

Com eliminar a Mikhail Zhukovsky
Dramatúrgia i direcció: Albert Xifra. Intèrprets: Albert Ibars, Javi Príncep i Josep Seguí.

El juego del tiempo
Idea: David Zuazola. Direcció: Liliana Palacios (Alien) i Manuel Dias (Death). Interpretació: David Zuazola.

L’increïble home bala
Dramatúrgia: Ariadna Pastor. Direcció: Ariadna Pastor i Adrià Aubert. Ajudantia de direcció: Laia Pastor. Intèrpret: David Anguera.

On la tempesta deixà una pau intensa
Creació, direcció i interpretació: Judit Marmi, Ivan Otaola i Toni Pineño.

Palomitas de maíz
La Indicada
D
ramatúrgia i direcció: Miguelángel Flores. Repartiment: Rafaela Rivas i Antonio del Valle. Disseny del cartell: Rocío Luna.

Fotografies: (c) Aitor Rodero (www.aitorrodero-fotografia.com).

Deixa un comentari