Assajar és de covards - (c) Edu Pineda

Assajar és de covards La Gala 2018

Ha passat un mes des que em vaig tancar amb un increïble equip de trenta i escaig creatius que van parir això que anomenem La Gala d’Assajar és de covards. Us vaig explicar la prèvia i el dia després i vaig entrevistar els pollastres i fer l’animal al Facebook i l’Instagram d’Assajar és de covards, […]

L'assaig - (c)Hubert Amiel

L’assaig / Històrie(s) del teatre (I)

Malgrat que no era la primera vegada que el director suís i actual director artístic del teatre belga NTGent Milo Rau trepitjava Barcelona, jo encara no havia tingut l’oportunitat de veure cap dels seus treballs i reconec que vist L’assaig me’n penedeixo profundament, perquè em va semblar la peça contemporània més interessant quant a llenguatge […]

Pòster Carousel

Carousel

Comencem per les coses bones, que n’hi van haver. Malgrat tractar-se d’una posada en escena “no acabada” i amb participació d’estudiants d’una escola (participants que omplien i molt l’escenari amb el seu talent i la seva professionalitat per la qual no cobraven) el Carousel que es va veure al Teatre Grec era un bon espectacle […]

A reason to talk - (c) Lucila Guichon

A reason to talk

Sachli Gholamalizad, creadora i performer d’aquest muntatge, va néixer a Iran, però va arribar a Bèlgica quan tenia cinc anys, amb la seva mare i els seus germans grans. Enrere va quedar el pare (que arribaria dos anys després) i tot el que havia conegut des del naixement. A partir d’aquell moment la seva vida […]

Belgian Rules/Belgium Rules

Belgian Rules / Belgium Rules

Intentar fer una crítica d’un espectacle de quatre hores té el seu què. Especialment per algú com jo, que es nega a prendre notes del que veu (ho faig per diversos motius: per no molestar ni distreure als companys de fila, perquè la meva lletra és un drama i a les fosques, pots comptar, perquè […]

Només una vegada - (c) Xavier Buixeda

Només una vegada

Què passaria si la vostra parella, amb la que fa molts anys que teniu una relació us agredís físicament només una vegada? I si ho fes després d’algun fet greu? I si tingués motius per fer-ho?

Panorama - (c) Theo Cote

Panorama

Vaig anar a veure Panorama, ho confesso, davant la insistència d’una bona amiga que lamentava profundament que m’hagués perdut MDLSX, l’anterior espectacle de la companyia Motus a Barcelona, l’any 2016.

Una gossa en un descampat - (c) Kiku Piñol

Una gossa en un descampat

Ho dic sense que hagi acabat el Grec sabent que no me’n penediré: Una gossa en un descampat és la millor obra del Festival d’enguany. Una obra escrita per una dramaturga de Banyoles, de menys de 40 anys i amb un pressupost modest (tenint en compte les coses que es veuen al Grec). Clàudia Cedó […]

Ombra (parla Eurídice)

Ombra (parla Eurídice)

Fa més d’una setmana que no actualitzo el blog i això en temps de Grec és ben bé una temeritat, perquè les obres vistes s’acumulen com la roba bruta al cossi, però, què hi farem, els pics de feina (de la que em paga les factures) arriben quan arriben.

La revelació - (c) Pere Francesch Rom

La revelació

Després de la seva anterior peça de teatre documental, Camargate, tenia moltes ganes de veure què havia fet Jorge-Yamam Serrano amb la història de tres personatges com Julian Assange, Chelsea Manning i Edward Snowden, tres ciutadans que van perdre la llibertat per fer públics comportaments il·legals de governs.