No se registran conversaciones de interés

No se registran conversaciones de interés es un espectáculo denso, cargado de capas y de estímulos, por lo que no solo cuesta muchísimo de seguir (algo intencionado por parte de su creador, Roger Bernat), sino que resulta complicado incluso hablar de él. Aun así, lo intentaremos.

Fugit - Cia. Kamchàtka - © Sylvie Bosc

Fugit

Fugit és un d’aquells espectacles que com menys en sàpigues abans d’anar-hi, molt millor per tu com a espectador, així que pràcticament només escric per deixar constància que vaig ser-hi, que ho vaig viure i perquè, amb el pas dels anys, no cregui que tot plegat va ser un somni.

Inflammation du verbe vivre (Des mourants)

No us enganyaré, em fa una mandra infinita escriure ni que siguin dues línies  sobre aquest muntage. I és que després de sentir com perdia el temps ahir al vespre durant gairebé tres hores (dues i quart d’espectacle més mitja hora de parada per un problema tècnic amb les projeccions) penso que ja li he […]

Nit de reis - (c) Ros Ribas

Nit de reis (o el que vulguis)

Val més tard que mai (diuen) i, encara que sigui amb la temporada a punt de baixar la persiana, per fi hem pogut gaudir d’un muntatge amb La Kompanyia del Lliure al complet (amb l’excepció d’Andrea Ros, de baixa per maternitat) acompanyats dels nois d’In Memoriam.

Utopia - (c) Alfred Mauve

Utopia

Quan vaig descobrir la Companyia Ignífuga l’any 2014 al Maldà amb el seu espectacle La norma de l’extinció vaig escriure: “a partir d’ara no penso perdre de vista la Companyia Ignífuga. Estic del tot convençuda que ens donarà moltes alegries”. Doncs bé, tres anys després puc dir que jo no vaig faltar a la meva promesa […]

Ventura

Ventura

Explica Cristina Clemente al programa de mà de Ventura que va escriure l’obra gairebé per necessitat després de la mort sobtada del seu pare, per entendre com pot canviar la vida en un instant, no només per les decisions que prenem sinó per l’atzar, per tot allò que no podem controlar. Qualsevol que hagi viscut […]

Històries d’Istanbul, a contrapeu

Aquest és un d’aquells muntatges que estaran en cartell la temporada vinent, però jo no vaig voler esperar-me. Menys encara després d’haver tingut la oportunitat d’entrevistar la seva autora,  Yeşim Özsoy, per Teatre Barcelona (si voleu saber més coses sobre el text i la situació política actual a Turquia, podeu llegir l’entrevista aquí).

Sacrifici - (c) Clàudia Serrahima

Sacrifici

Fa un parell d’anys vaig veure a La Seca Soliloquejar amb algú, l’anterior muntatge de la companyia El Eje (no estic segura si era el primer que feien), amb text i direcció de Roger Torns. Aleshores vaig dir “Soliloquejar amb algú és original, fresca i està carregada de talent, tant en les interpretacions com en la dramatúrgia”. Malauradament […]

La conquista de lo inútil - L'alakran

La conquista de lo inútil

Hay veces en que sencillamente leyendo la sinopsis de un espectáculo, te enamoras de él. Eso me sucedió a mí con La conquista de lo inútil. Juzguen ustedes mismos: “¿Por qué alguien se sumerge a 122 metros de profundidad solo para conseguir un récord de apnea? ¿Qué empuja nuestras acciones más triviales, aquellas que ninguna […]