S’inunda Venècia

S’inunda Venècia arranca com una comèdia, passa per uns moments de farsa i acaba en forma de drama amarg. Ben bé com les relacions de parella que descriu, que comencen sent una festa, fins que es desdibuixen i, finalment, s’esguerren.

Dante 56. Pell i ciment

La companyia Casa Real (de realitat, no de reialesa) és una altra de les que acaba enguany el seu pas de tres anys pel Cicló del Tantarantana. Després de dues obres amb un to més aviat de comèdia i una posada en escena allunyada del realisme, 17 simpàtiques maneres d’acabar amb el capitalisme i Ven […]

Hàbitat (Doble penetració) - (c) Gema Moraleda

Hàbitat (Doble penetració)

Una de les alegries d’aquest 2018 (que no està sent, en general, un any gaire simpàtic) ha estat que el DespertaLab ha canviat de dates i ha deixat de coincidir amb el Festival Grec. I jo, feliç. Ho repeteixo com un lloro des de fa anys, però el DespertaLab és un dels cicles que espero […]

Èdip - (c) David Ruano

Èdip

M’encanten les tragèdies gregues. Em fascina que unes històries escrites fa tantíssim temps encara ens ressonin i ens diguin coses interessants. M’al·lucina el ben poc que hem avançat a nivell de sentiments i pensament. Pot ser que els grecs no sabessin com enviar coets a Mart, però es preocupaven exactament per les mateixes coses que […]

Amor - El eje

Amor

No puc parlar d’Amor sense mencionar-ne les circumstàncies. Perquè, malgrat que el tema de la precarietat en el món de les arts escèniques és força recurrent, cal seguir-ne parlant, no fins que ens cansem, sinó fins que l’erradiquem.

ala Broma - (c) David Ruano

Mala broma

Segons els meus càlculs (o, més aviat, aquest blog, que em serveix de quadern de bitàcola) feia un any i mig que no teníem un text nou de Jordi Casanovas (encara que sí que ha dirigit dos espectacles, L’electe i Adossats) i, què voleu que us digui, jo el trobava a faltar. Perquè tant és […]

A.K.A. - (c) Roser Blanch

A.K.A. (also known as)

Si sempre fa il·lusió veure una sala plena fora del dia d’estrena (tant és que sigui tan petita com la Flyhard, omplir una sala sempre és un triomf) encara és més emocionant veure que més de la meitat de les butaques estan ocupades per gent jove. Només per això, ja podriem parlar d’èxit. Sentir-se gran al […]

Gossos de neu - (c) Max Rubert

Gossos de neu

Gossos de neu és un d’aquells espectacles que cal deixar reposar en la ment i l’ànima abans de posar-se’n a parlar. No és un muntatge fàcil ni obvi, però, en canvi, té moments d’una gran bellesa.

Mireta tancada - (c) Sara Baró

Mireta tancada

Mireta tancada és la darrera peça de la trilogia Mira que, durant tres setmanes consecutives, ens ha portat a l‘Àtic 22 a seguir la història de quatre germanes que, a aquestes alçades, ja són com de la família.

Gran Fracaroli - (c) Elisenda Triadó

Gran Fracaroli

Anar a veure una obra de Brossa és anar amb els ulls i les orelles ben obertes, amb ganes de deixar-se endur per la poesia i intentar, en la mesura del possible, desconnectar el conscient per deixar jugar l’inconscient.