Darrere la porta

Darrere la porta

En els darrers temps, cada vegada més sovint, les companyies teatrals decideixen abandonar el terreny de la ficció pura per explorar formats que els permetin parlar de fets reals o presentar-nos problemàtiques socials. És l’anomenat teatre documental, un gènere del qual vaig poder gaudir la setmana passada en dues modalitats ben diferents.

Dos familias

Dos familias

Existen historias complicadas de explicar sin caer en el melodrama, el sentimentalismo barato o la lágrima fácil, por ejemplo, la historia de unos padres de acogida que tienen que devolver a un niño de dos años al que han cuidado casi, casi desde su nacimiento a su padre biológico, un exdrogadicto y exalcohólico que no pudo hacerse […]

El joc en joc - Teatre Porta 4 - (c) Jone Arteagoitia Bolumburu

El joc en joc

Els lectors més antics d’aquest blog potser recorden Orgànic. És un dels primers espectacles dels que vaig parlar a Somnis de Teatre i ho vaig fer en forma de crònica perquè, en aquella ocasió, jo formava part de l’equip del muntatge (feia d’ajudant del tècnic de llums, que, per cert, era el Lluc Potrony).

2051. Una comèdia distòpica - Zenit Produccions

2051. Una comèdia distòpica

En contra del que es podria pensar, la ciència ficció no sempre és seriosa. Existeix la ciència ficció realista, la futurista, la de terror però també, com no, existeix la comèdia de ciència ficció. I és que imaginar el futur o reflexionar sobre les conseqüències de les noves tecnologies no té per què fer-se amb un […]

Cartell de l'espectacle Assaig obert - Companyia 11 de novembre

Assaig obert

Després de Comment te dire adieu i Manual para combatir la flaqueza del ser humano, el dramaturg Sergi Manel Alonso torna a la càrrega amb, segons ell mateix, la seva obra més introspectiva, Assaig obert. Ho explicava en el postfunció de la representació especial que va tenir lloc dilluns 11 a la Sala B de […]