Vaig sortir de Sol solet amb sentiments profundament contradictoris. D’una banda, el muntatge em va semblar una de les feines més precioses i ben parides que he vist aquesta temporada (i això que el darrer…
Posts tagged Teatre Nacional de Catalunya
Frankenstein
Els bons intèrprets es distingeixen perquè són capaços de posar i treure’s els personatges com un vestit fet a mida. Un vestit al que donen vida durant el temps que són sobre l’escenari i guarden…
Collar de cranis Esquerdes Parracs Enderrocs
Feia una pila d’anys que no veia un espectacle de Carles Santos. La darrera vegada va ser un concert al Teatre Lliure abans fins i tot de tenir aquest blog (per això no recordo el…
En la solitud dels camps de cotó
Bernard-Marie Koltès no és un autor fàcil o, com a mínim, no és dels que et permet, com a espectador, anar el teatre, posar el cul a la cadira i el cap en pilot automàtic….
La fortuna de Sílvia
Sobta pensar que La fortuna de Sílvia s’escribís l’any 1947. I no només per la lúcida visió que ofereix sobre la barbàrie de la Segona Guerra Mundial o les modernes idees que expresa la protagonista…
El coratge de matar
Hi ha vegades (per sort en són poques) que vas al teatre i surts amb la sensació que potser hauria estat millor quedar-se a casa fent rentadores o pentinant el gat. Amb El coratge de matar…
El público
La noche del 25 de diciembre, al volver a casa después de ver El público en el Nacional, a duras penas logré pegar ojo. Mi cerebro estaba acelerado, y las palabras de Lorca y las…