Hay que ver cómo pasan los días. A punto de arrancar la nueva temporada teatral y yo aún con dos crónicas pendientes del mes de julio. No os voy a aburrir con los pormenores de…
Posts tagged Teatre Lliure de Gràcia
Manca solo la domenica
Manca solo la domenica tanca el cicle napolità amb el que amb tant d’encert ens ha obsequiat enguany el Teatre Lliure (de nou, moltes gràcies!). En aquest cas, el text no és d’Eduardo de Filippo…
Dolore sotto chiave
Ja us avançava quan parlava en aquest blog de Le voci di dentro que no pensava perdre’m cap dels muntatges italians que ha programat enguany el Teatre Lliure. Doncs bé, ahir dissabte va arribar la…
Krum (el Crosta)
Porto barallant-me amb un trancazo (paraula intraduïble però molt descriptiva de l’estat general en aquests casos) des de la setmana passada. De fet, divendres, tot i no estar gaire fina, vaig anar al Lliure de…
Victòria d’Enric V
Ho vaig dir fa cosa d’un any, quan vaig anar a veure La revolució no serà tuitejada, la primera obra de La Kompanyia: “serà un plaer veure tot el que facin”. I continua sent igual…
Ivan i els gossos
Em cau la cara de vergonya, de debó. M’agradaria poder dir que vaig ser abduïda per extraterrestres o que acabo d’emergir d’un forat dimensional. Però no. No sé què ha passat entre el 22 de…
El policía de las ratas
Corría el mes de marzo cuando en este mismo blog hablaba de una lectura dramatizada de un texto de Bolaño que tuvo lugar durante el pasado Kosmopolis. Comentaba que Andreu Benito y Joan Carreras me…
La revolució no serà tuitejada
Amb aquest títol tan llarg i una referència tan clara a Twitter, era qüestió de temps que s’haguessin de crear hashtags adients per a mencionar aquesta obra a les xarxes. El primer, descartat per obvi…