El sistema solar - (c) Kiku Piñol

El sistema solar

En cine, hablamos de películas de domingo tarde para referirnos a esos productos superficiales, entretenidos, que piden poco al espectador y que nos permiten pasar la tarde en el sofá leyendo la prensa o twitter o una novela de evasión mientras tenemos la sensación de estar haciendo “algo” y no solamente perdiendo el tiempo o […]

En procés, 2

El procés, com els gats, sembla que té set vides (o set mil). Sempre que sembla que s’acaba, muta per tornar a començar, en una espiral a la que, personalment i ara per ara, no li veig final. Però una cosa està ben clara, els fets de setembre i octubre de 2017 seran per sempre […]

Jane Eyre - Teatre Lliure - (c) Ros Ribes

Jane Eyre: una autobiografia

Reconec que Jane Eyre no era el muntatge que esperava amb més ganes enguany. D’una banda, mai no he llegit res de les Brontë (tothom insisteix en relacionar-les amb Jane Austen i a mi Jane Austen m’avorreix mortalment) i, de l’altra, el canvi de repartiment (es va anunciar amb Clara Segura i Ramon Madaula en els […]

Hamlet - Teatre Lliure - (c) Ros Ribas

Hamlet

Porto setmanes esquivant totes i cadascuna de les opinions que s’han manifestat a mitjans i xarxes socials sobre Hamlet. Un parell de persones de confiança em van dir que estava bé i això és tot el que em calia saber. No volia que un excès d’espectatives m’esguerrés l’experiència.

Please, continue (Hamlet)

No sé vosaltres, però jo no he anat mai a un judici. No m’hi he trobat (i que duri). Sí que he vist, com la majoria de vosaltres, centenars de judicis de ficció a sèries i pel·lícules anglosaxones però, és clar, el seu sistema legal i jurídic és diferent del nostre i, per tant, els […]

Crecenunsoldeu - Teatre Lliure - (c) Ros Ribas

Crecenunsoldéu

Confesso que no han estat gaires les vegades que he vist Rosa Maria Sardà al teatre (potser només dues o tres) però sempre, sempre, em deixa clavada a la cadira. Hi ha alguna cosa en les seves interpretacions, en la forma com fa i diu el text com si la cosa no anés amb ella, […]

Dona no reeducable - Teatre Lliure - (c) Ros Ribas

Dona no reeducable

El meu inici de temporada teatral a Barcelona està marcat per tres característiques: monòlegs, protagonistes femenines i textos polítics. Dona no reeducable conté aquests tres ingredients i els combina de la millor manera possible.

La clausura del amor

Hay que ver cómo pasan los días. A punto de arrancar la nueva temporada teatral y yo aún con dos crónicas pendientes del mes de julio. No os voy a aburrir con los pormenores de por qué no he podido ponerme a escribir antes. Digamos que he tenido un verano muy ajetreado. Pero como tengo […]