Tick, tick...Boom - (c) Enrique Garcia

Tick, tick… boom!

Les òperes primes em fascinen com a gènere en si mateix. Tinc la teoria (que no crec que arribi a demostrar mai però que a mi em balla pel cap) que amb la primera obra de qualsevol artista pots saber-ne més d’ell i de la seva evolució posterior que amb qualsevol obra posterior o amb […]

Discordants - RetorCia - (c) Clara Pedrol

Discordants

Reconec que, explicat en fred, l’argument de Discordants pot arribar a fer una mica enrere: Com és l’amor quan un dels membres de la parella és seropositiu? Jo m’hauria imaginat un drama lacrimògen si a la promoció no s’hagués inclós la paraula tragicomèdia i la fotografia que acompanya aquesta entrada. Gallines gegants en una història sobre […]

Tothom diu que està bé - (c) David Avecilla.

Tothom diu que està bé

Poden un home i una dona ser amics? Aquesta eterna pregunta només pot ser l’inici d’una comèdia romàntica. I això és, ni més ni menys, Tothom diu que està bé, una comèdia romàntica actual, urbana i amb personatges joves (potser més joves del que és habitual en aquest gènere) i molt propers.

Per sobre de totes les coses - Teatre Gaudí

Per sobre de totes les coses

En començar aquesta entrada em sento com si m’hagués de tornar a presentar, i és que no puc evitar sentir-me una mica culpable per la meva “desaparició” a finals de la temporada passada. M’haureu de perdonar. Un canvi de domicili (circumstància que per a moltes persones no suposa cap trasbals) em va tenir literalment bloquejada […]

Tu digues que l'estimes - Teatre Gaudí

Tu digues que l’estimes

Si em donessin un duro (o mig euro) per cada vegada que dic “vaig molt al teatre” i algú em respon “ah, doncs recomana’m alguna comedia així, per riure” us juro que em finançaria la meitat de les entrades. I, és clar, acostumo a quedar fatal perquè, si em llegiu habitualment, sabreu que les comèdies […]

La gran duquessa de Gerolstein.

La gran duquessa de Gerolstein

No havia vist mai una òpera buffa. De fet, tot i haver-ho intentat, us confessaré que no m’agrada gaire l’òpera. Sembla una contradicció tenint en compte que m’agrada molt el seu fill bastard, el musical. Sigui com sigui, he d’agrair a la divina providència (o, més aviat, a en Jordi) haver anat a veure aquest […]