La calavera de Connemara - (c) David Ruano

La calavera de Connemara

Iván Morales, que, com a dramaturg i director havia desenvolupat fins ara la seva carrera en l’àmbit del teatre més aviat alternatiu (i dic més aviat perquè tant Jo mai con Cleòpatra es van estrenar al Teatre Lliure, malgrat que la seva temàtica sí que les allunyaven del mainstream), s’interna per primera vegada amb La […]

Sacrifici - (c) Clàudia Serrahima

Sacrifici

Fa un parell d’anys vaig veure a La Seca Soliloquejar amb algú, l’anterior muntatge de la companyia El Eje (no estic segura si era el primer que feien), amb text i direcció de Roger Torns. Aleshores vaig dir “Soliloquejar amb algú és original, fresca i està carregada de talent, tant en les interpretacions com en la dramatúrgia”. Malauradament […]

Paraules encadenades -(c) Ivan Moreno

Paraules encadenades

Ja sabeu que normalment em nego a llegir un text abans de veure’l (prefereixo anar al teatre com més neta millor i, si cal o si vull, fer recerques i lectures a la sortida) però Paraules encadenades és una d’aquelles excepcions que confirmen la regla. Vaig llegir l’obra fa una pila d’anys (molt abans del […]

La mare - (c) David Ruano

La mare

Aquest any Focus ha decidit posar l’autor francès Florian Zeller d’actualitat. Si fa pocs mesos teníem El padre al Romea (obra que jo em vaig perdre voluntàriament) ara tenim aquí La mare, peça amb la que conforma un díptic i que, segons m’han dit els que sí van veure El padre, comparteix molts trets.

Othelo - (c) Gianni Mestichelli

Othelo

Reconozco que cuando La Villarroel programó este Othelo en su ciclo Off el año pasado, no me atreví con él. ¿Una versión clown del Othelo de Shakespeare? ¿En serio? Sin embargo, cuando La Villarroel subió la apuesta este año y decidió abrir con ella la temporada regular, muchos amigos me insistieron en que tenía que verla. […]

Infàmia - Sala Villarroel

Infàmia

El teatre sobre el teatre és un subgènere per dret propi i és que, paradoxalment, el fet de fer teatre funciona meravellosament bé a nivell dramàtic. Infàmia pertany a aquest gènere i, en el seu joc metateatral, s’atreveix a abordar un dels temes, potser, més peluts: què vol dir ser actor de teatre.

No apostis pels anglesos - Sala Villarroel - (c) Miguel Pereira

No apostis pels anglesos

Després de veure el cartell i el repartiment de No apostis pels anglesos vaig tenir clar que el que veuríem sobre l’escenari seria una comèdia segurament esbojarrada i molt enfocada al públic masculí. Cap problema. No tinc res en contra d’anar al teatre a riure sense més pretensió. Malauradament, No apostis pels anglesos no va […]