Vaig ser Pròsper o recordant La Tempesta - (c) David Ruano

Vaig ser Pròsper o recordant La tempesta

Quan vaig saber que Projecte Ingenu apostava per un espectacle sense paraules a Vaig ser Pròsper o recordant La tempesta vaig decidir anar a La Seca sense “fer els deures”, és a dir, sense llegir res de l’espectacle i, sobretot, sense repassar l’argument de La tempesta per tenir-ho ben present i jugar a captar detalls i […]

Peccatum - (c) Maria Bel Llull

Peccatum

Començaré dient que no he vist Acorar, l’anterior gran èxit de Toni Gomila. I que consti que no va ser per falta de ganes però, com més ho penso, més clar tinc que amb aquesta obra em persegueix una maledicció. En totes les vegades que ha passat per Barcelona he comprat entrades dues vegades, la […]

Hivern

Hivern

No sóc gaire partidària dels doblets (de fet, no ho sóc gens) perquè sóc d’aquelles persones de digestió lenta a les que els agrada tenir un temps per assaborir les obres un cop vistes. Però suposo que aquesta setmana encara estava posseïda per l’esperit de Fira Tàrrega, perquè, sense pensar-m’ho gaire, vaig animar-me a veure […]

Aüc. El so de les esquerdes - (c) Alfred Mauvé

Aüc. El so de les esquerdes

Aüc és un d’aquells espectacles que inevitablement et foten un cop a la boca de l’estòmac i et fan contenir la respiració en més d’una i de dues ocasions. Les Impuxibles i Carla Rovira s’han ajuntat sobre l’escenari per parlar-nos de violència sexual, un tema poc transitat, molt sovint silenciat i gens fàcil de mostrar.

Diumenge - La Seca. Espai Brossa - (c)SPS Fotografía

Diumenge

Mai no havia vist una obra de Joan Brossa, però la veritat és que en tenia ganes. El surrealisme m’agrada. Quan es fa bé, trobo que és un gènere potent, que ens permet connectar-nos amb vessants de nosaltres que no sovintegem. I en Brossa el feia molt i molt bé.

Wohnwagen

Wohnwagen

Ara em penedeixo de no haver fet cap fotografia dins La Seca dijous passat, quan vaig anar a veure Wohnwagen. Tot i que, ben pensat, potser ja està bé així. Al cap i a la fi, dubto que cap imatge fixa pugui fer justícia a l’espai escènic creat per Marc Salicrú per aquest conte postmodern.

Monòleg del perdó - La Seca. Espai Brossa - (c) Joan Petanàs

Monòleg del perdó

No us deixeu enganyar pel títol, el Monòleg del perdó no te rés de monòleg. De fet, el Monòleg del perdó és un text dramàtic d’allò més atípic, però aquest fet té tota la lògica del món si pensem que el seu autor és un poeta, Enric Casasses.

Romeu i Julieta (c) Projecte Ingenu

Romeu i Julieta

M’encanta Romeu i Julieta. No perquè sigui romàntica (que no ho és gens), ni perquè sigui una història d’amor (que tampoc no ho és), sinó perquè és una història on la passió és l’únic que importa, el combustible per a l’acció: passió violenta, passió sexual, passió i només passió a dreta i esquerra. Si Romeu […]