Llegir teatre: Ventura / Volem anar al Tibidabo

Ho he dit en més d’una ocasió aquí al blog i no me’n cansaré mai: editar teatre és imprescindible. I ho és perquè el teatre és un art efímer que neix i mor sobre l’escenari. L’única manera de recuperar-lo és a través dels textos editats i de les (poquíssimes) gravacions que se’n fan. Això, que […]

Ventura

Ventura

Explica Cristina Clemente al programa de mà de Ventura que va escriure l’obra gairebé per necessitat després de la mort sobtada del seu pare, per entendre com pot canviar la vida en un instant, no només per les decisions que prenem sinó per l’atzar, per tot allò que no podem controlar. Qualsevol que hagi viscut […]

De Damasc a Idomeni

De Damasc a Idomeni

Els veiem cada dia a les notícies. Potser no tenim gaire clar què passa exactament, quins són els bàndols o per què lluiten (com a mínim a mi se m’escapen molts detalls), però el que està clar és que hi ha persones com nosaltres que cada dia pugen a barques i llanxes molt precàries per […]

Volem anar al Tibidabo

Volem anar al Tibidabo

Fa anys que fujo per costum de qualsevol ficció que tingui l’Alzheimer com a tema central. La meva mare pateix aquesta malaltia, i viure-la tan de prop ha fet que no toleri la majoria d’històries que s’expliquen al respecte, especialment les ficcions que intenten edulcorar una situació que de dolça en té ben poc. Tanmateix vaig decidir […]

Aneboda - La Seca - Espai Brossa - ®Aneboda

Aneboda The Show

A aquestes alçades del partit crec que ja és oficial: sóc fan de Joan Yago. I m’encanta poder afegir un nom més a la meva llista de dramaturgs contemporanis que s’han d’anar a veure sí o sí (altres membres de la llista: Jordi Casanovas, Guillem Clua, Cristina Clemente, Pau Masaló, Nao Albet i Marcel Borràs, […]

Consell familiar - Cristina Clemente - (c) David Ruano

Consell familiar

[Excusatio non petita… Us juro que estic a punt de posar-me al dia, de debó. Mentrestant estic pensant a rebatejar el blog com: “He vingut del passat”. Perdoneu.] Aquesta obra va ser el meu autoregal de Nadal. (Tinc la sensació que parlar de Nadal al gener és de mala educació, però en fi…) Ja us vaig comentar que […]

Nit de ràdio dos punt zero

Nit de ràdio dos punt zero

El món es divideix en dos tipus de persones: les que escolten la ràdio i les que no. Jo sóc de les segones. No és que hi tingui res en contra, simplement no en tinc costum. Ara, si mai trobés un programa similar al que vam poder veure l’altre dia a la Villarroel, crec que […]

Assessinat a Atrium Viladecans.

Assassinat a Atrium Viladecans

Des del moment en què es va anunciar, Assassinat es va convertir en l’esdeveniment “teatrero” del moment. Hi havia la sensació, podríem dir la convicció, que seria quelcom important, digne de veure i explicar. Hi havia espectació, hi havia ganes i amenaces per Twitter d’assassinar a qualsevol a qui se li acudís fer un spoiler […]