Masticar hielo

Masticar hielo cierra el Cicló de este año en el Tantarantana, y lo hace al máximo de decibelios. El nuevo espectáculo de El Eje venía precedido del polémico cierre de la página de Facebook del teatro por parte de la empresa estadounidense al considerar que el cartel de la obra, que muestra una fotografía con […]

Dante 56. Pell i ciment

La companyia Casa Real (de realitat, no de reialesa) és una altra de les que acaba enguany el seu pas de tres anys pel Cicló del Tantarantana. Després de dues obres amb un to més aviat de comèdia i una posada en escena allunyada del realisme, 17 simpàtiques maneres d’acabar amb el capitalisme i Ven […]

L’hora blava

El Cicló del Tantarantana segueix ben en forma amb L’hora blava, la que serà la darrera participació del Col·lectiu La Santa (després de Quan acabi la nit i Una casa a l’est) en el cicle, on cada companyia només pot participar-hi tres anys consecutius.

Alpenstock

Sempre he preferit anar a veure les obres sense saber-ne res d’antuvi, especialment del que diuen d’elles els seus creadors. Com a molt, me n’assabento després. I tot sovint només per curiositat. Sóc de la opinió que, de vegades, el que els creadors fan dista molt del que ells mateixos creuen que fan i, en […]

Una casa a l'est - Col·lectiu La Santa - (c) Daniel Ruiz

Una casa a l’est

Comença l’any i comença el Cicló! Per tercer any consecutiu, el Tantarantana (que acaba de ser adquirit per l’Ajuntament de Barcelona, us deixo l’enllaç a la notícia per si la setmana passada estàveu de recés espiritual al Tibet) aposta per les compayies independents en residència i programarà cinc muntatges entre ara i el mes d’agost. Les […]

Quan acabi la nit - Col·lectiu La Santa

Quan acabi la nit

Sembla que era ahir que estàvem parlant del Grec i ve’t aquí que ja arrenca la nova temporada teatral barcelonina. És cert que l’estiu o les vacances (que no són pas la mateixa cosa) es fan sempre curts, però us confesso que jo ja tenia ganes de teatre. Coses de les addiccions.

Mars Joan - Dara

Mars Joan

Viatjar a Mart és l’equivalent postmodern d’explorar la selva verge o emprendre una expedició al pol nord. En el nostre món hiperconnectat on sembla que ja no queda res per fer, el viatge a Mart permet ser un pioner, viure una gran aventura, ser el primer.