Les coses excepcionals

Quatre anys després de Pulmons, el primer èxit de la companyia Sixto Paz i, segurament, el seu muntatge més recordat, la companyia torna a apostar per un text de Duncan Macmillan que, en aquest cas, aborda un tema igual de seriós, però molt menys transitat com és la depressió i el suïcidi.

Hamlet/Segismundo

Los clásicos llegan a serlo porque logran, no solo conmover y apelar a sus espectadores contemporáneos, sino también a los que vienen después, a los que ya no comparten tiempo, y tampoco espacio, con los creadores. Son obras que contienen verdades o reflexiones interesantes y profundamente humanas y es por eso por lo que, en […]

Assajar és de covards - (c) Guille Mendia Studio

Assajar és de covards #tardoraedc

Dilluns passat va tenir lloc el segon Assajar és de covards de la temporada. Que no fes la crònica del primer no vol dir que no hi anés (vaig anar-hi), ni que no m’agradés (em va semblar l’aposta més punki, alternativa, postmoderna i embogida que he vist mai en el corral), sinó que em va […]

Projecte 92 - (c) Roc Pont

Projecte 92

Les olimpíades de Barcelona 92 va ser un dels punts d’inflexió més importants de la història recent de la nostra ciutat. Hi ha una Barcelona d’abans de les olimpíades i una de després, i fins i tot els que èrem nens o preadolescents a l’època tenim records d’aquella Barcelona d’abans que la tele i els […]

Els Jocs Florals de Canprosa - (c) David Ruano

El jocs florals de Canprosa

Malgrat que m’he resistit a llegir qualsevol crítica d’Els jocs florals de Canprosa (sempre ho evito abans de veure un muntatge per no crear-me expectatives de cap tipus) aquesta vegada era inevitable anar al Nacional amb la idea que anava a veure una gran obra, perquè moltíssima gent del meu entorn m’havia recomanat amb gran […]

Estat decepció

Els darrers temps al nostre país han estat una muntanya russa d’emocions en el terreny polític. Després d’uns anys en els que molta gent va creure que el carrer era una eina real per a la transformació de la societat, que els partits polítics eren servidors de la població i que la justícia era cega […]

L'omissió de la família Coleman - Teatre Romea - (C) Felipe Mena

L’omissió de la família Coleman

Mai abans de dilluns passat no havia vist cap versió de L’omissió de la família Coleman, malgrat que aquesta no era la primera vegada que el text de Tolcachir es feia a Barcelona. Sí que és, però, la primera vegada que es fa en català (en una excel·lent versió de Jordi Galceran), amb el que […]

Àngels a Amèrica - Teatre Lliure - (c) Felipe Mena

Àngels a Amèrica

No seria seriós començar a escriure sobre el muntatge Àngels a Amèrica sense posicionar-me sobre el fet que Belize, un personatge negre, sigui interpretat a l’escenari de la Fabià Puigserver per un actor blanc. Ras i curt: Belize hauria d’haver estat interpretat per un actor negre.

Nosotros no nos mataremos con pistolas - (c) Teresa Juan

Nosotros no nos mataremos con pistolas

Confieso que iba a saltarme este espectáculo. Iba a hacerlo porque estos días no estoy muy de humor para ir al teatro y la verdad es que me estoy saltando muchas cosas en las próximas semanas bajaré un poco el ritmo, me tendréis que perdonar). Pero la recomendación unánime de un montón de personas cuya […]