En la solitud dels camps de cotó - (c) David Ruano/TNC

En la solitud dels camps de cotó

Bernard-Marie Koltès no és un autor fàcil o, com a mínim, no és dels que et permet, com a espectador, anar el teatre, posar el cul a la cadira i el cap en pilot automàtic. Ben al contrari, cada frase, cada paraula de Koltès té una intenció, dibuixa una emoció i, per tant, demana la […]

L'inframón - (c) Ros Ribas

L’inframón

Hi ha obres que et desperten la curiositat per la seva autora, d’altres per la directora, d’altres per les actrius, d’altres per la companyia i d’altres, com no, per la seva sinopsi. En el cas de L’inframón em van atreure dues coses: el repartiment i, sobretot, la sinopsi.

Marits i mullers - Àlex Rigola - La Villarroel (c) Projecte Fonamentum

Marits i mullers

Woody Allen i Àlex Rigola. Àlex Rigola i Woody Allen. Sobre el paper, la proposta m’entusiasmava, dos noms que considero referents creatius units en el mateix muntatge. Feia molts mesos que maldava per no poder anar-ho a veure a Madrid (on es va estrenar al Teatro de La Abadía) quan vaig conèixer la notícia que […]

L'Art de la comèdia - TNC

L’art de la comèdia

A aquestes alçades ja deveu estar farts de sentir-me dir que m’encanta Eduardo de Filippo però, què voleu que hi faci jo si els seus textos són tan bons i, a sobre, enguany, els programadors barcelonins semblen haver-se posat d’acord per representar-los?

El policía de las ratas - Àlex Rigola - (c) Heartbreak Hotel.

El policía de las ratas

Corría el mes de marzo cuando en este mismo blog hablaba de una lectura dramatizada de un texto de Bolaño que tuvo lugar durante el pasado Kosmopolis. Comentaba que Andreu Benito y Joan Carreras me habían fascinado y que creía que aquello no podía quedarse en un mero acompañamiento de una (interesantísima) charla de Àlex […]

Àlex Rigola i Pablo Ley al Kosmopolis 2013 - Fotografia de CCCB/Carlos Cazurro

Kosmopolis 2013 – Bolaño a escena

Em vaig mirar el programa del Kosmopolis d’enguany una mica per costum. Sempre me’l miro, més d’un any (i més de dos) m’hi he deixat caure, però confesso que és una d’aquelles cites culturals de Barcelona que no m’acaben de fer el pes. Sempre acabo tenint la sensació que tot plegat no està ben muntat, […]

Els jugadors - Teatre Lliure - (c) Ros Ribas

Els jugadors

Diuen que a la vida es pot ser qualsevol cosa tret d’avorrit. Avorrir la gent en un espectacle hauria d’estar prohibit. Quan entro a un teatre espero que m’expliquin una història, que em provoquin, que em facin riure, plorar, que em posin nerviosa, que em violentin, que em sorprenguin. Fins i tot, si no m’agrada […]