Souvenir - Teatre Tantarantana - (c) Roger Delmont

Souvenir

Souvenir tanca el Cicló, una de les programacions més arriscades i originals que hem tingut el plaer de gaudir enguany a Barcelona. Cal aplaudir la iniciativa del Teatre Tantarantana a l’hora de triar les obres que han conformat aquest Cicle de companyies independents de Barcelona. Un cicle que, almenys a mi, m’ha descobert companyies i actors que ja estan a la meva llista d’imprescindibles. Espero amb impaciència el Cicló de l’any vinent.

Malauradament però, Souvenir no ha estat a l’alçada de les seves companyes de viatge (Teenage Dream, Camargate i Sobre el fenomen de les feines de merda).

A Souvenir se’ns promet una reflexió sobre el turisme però el que ens trobem s’assembla molt més a una rabieta o a una broma macabra. I és que parlar d’un tema no equival automàticament a reflexionar-hi.

Souvenir entrellaça tres (de fet quatre) trames diferents que acaben desembocant a un punt semblant. En primer lloc tenim una mena de conferència amb dades de Wikipèdia sobre el turisme, que desapareix a mitja obra sense oferir-nos cap reflexió en concret sobre el fenomen. Després tenim la trama “contenidor” en la que un escriptor viatja a Berna (no arribarem a saber mai per què a aquesta i no a cap altra ciutat) per escriure una obra sobre el turisme. En tercer lloc tenim l’obra d’aquest escriptor en la que uns personatges força esperpèntics que treballen a un videoclub al centre de Barcelona decideixen prendre’s la justícia pel seu compte amb el darrer turista que els molesta i, finalment, tenim una història dins d’aquesta història en forma de sèrie distòpica grabada pels personatges, en la que els habitants de Barcelona lluiten contra els turistes. Aquesta darrera trama està gravada en vídeo en format d’animació d’objectes i es projecta sobre un ciclorama en diferents moments de l’obra. Tot això condensat en poc més de 75 minuts.

El principal problema de l’obra és, sens dubte, el text. Souvenir té un text confús i amb menys fons del que es pretén a la promoció. La trama principal és pura farsa totalment passada de voltes i la idea que proposa el relat distòpic no acaba de tenir gaire sentit (destruir Barcelona per a reconstruir-la a la Patagònia?). En cap cas es fa una reflexió real sobre el fenomen del turisme, les seves implicacions o les seves conseqüències a la vida dels barcelonins. La tesi, si és que hi és, es pot resumir en “turistes, dolents”. Confesso que n’esperava més.

D’altra banda, la posada en escena també té els seus problemes. El primer (i crec que el més greu) és que falta un actor. Souvenir és una obra per a tres actors i, en canvi, està feta amb dos. Desconec els motius que han portat al director a prendre aquesta decisió, però va arribar un moment de l’obra que ja no sabia si la fotonovel·la amb la que es supleix la presència del tercer actor estava allà per motius artístics o purament pràctics. Penso que la idea de tenir un personatge “flotant” que ara interpretava la Paula Malia (molt solvent, malgrat tot, en la creació de tots els personatges que li toca interpretar), ara en Fèlix Pons (més pla en les seves interpretacions), ara parlava des de la pantalla és senzillament una mala idea. No vaig trobar cap justificació dramatúrgica ni estètica per fer-ho d’aquesta manera (més enllà de la impossibilitat de tenir un tercer actor sobre l’escenari). La utilització dels micros també la vaig trobar poc coherent i, en general, tota la part del videoclub la vaig trobar fortament sobreactuada.

Souvenir pot arribar a fer-nos riure en algun moment, però, al menys a mi, em va semblar fluixa, una mica crua, com una idea a mig desenvolupar. També penso que si no m’haguessin promés una reflexió sobre el turisme (que entenc que sona millor a la promoció) sinó una comèdia esbojarrada i freak, potser l’hauria entomada una mica millor. En qualsevol cas, crec que és un muntatge que no està a l’alçada. Una llàstima.

 

SouvenirDirector i creador: Fèlix Pons. Autor: Fèlix Pons amb la col·laboració de Marta Aguilar i Paula Malia. Repartiment: Fèlix Pons i Paula Malia. Repartiment fotonovel·la: Felix Pons, Paula Màlia, Pablo Mendez-Bonito i Jaume Garcia. Vídeo i fotonovel·la: Roger Delmont. Realització i edició “Nova Icària”: Oriol Aubet. Sala: Teatre Tantarantana. Data: 06/06/15. Fotografia: (c) Roger Delmont.

 

 

Deixa un comentari