Sé de un lugar

Sé de un lugar és una d’aquelles obres en les que no passa res i, precisament, és aquesta la seva màgia. Dos actors que parlen, dos personatges que busquen, el retrat d’una història d’amor antic i incomunicació, una situació amb la que et pots identificar tant…

Quan entres al Teatre Romea ja veus que la cosa anirà diferent. D’entrada, et posen una Moritz a la mà (això està molt bé) i, a continuació, passes al hall; sí, no a la sala, al hall, on han posat grups de cadires en dispersió i peces d’escenografia per aquí i per allà. Els actors interactuen amb el públic (sense arribar al que seria un espectacle de cabaret) i es mouen lliurement per l’espai. No estan prop del públic, estan al mig del públic. Però tot això podrien ser estratègies efectistes si el text no funcionés tant bé. I és que aquesta és una d’aquelles obres que resumeixen el que és el teatre, és a dir, actors i text. La resta no importa.

Em costa molt fer un resum de l’argument perquè, tot i que hi és, podríem dir que aquesta és més una obra de diàlegs, de moments, d’idees. Es reflexiona sobre el que significa estimar, fer-se gran, assumir responsabilitats, canviar (altres en diuen madurar). Tot amb espontaneïtat i senzillesa, sense discursos grandiloqüents ni dogmes, amb “carinyo”, amb tendresa.

L’Anna Alarcón i el Xavi Sáez no podrien estar millor en els seus respectius papers. Tots dos dibuixen uns personatges que respiren, que són reals, amb els que pots empatitzar, amb les seves neures i els seus moments de gràcia. Genials.

La direcció de l’Ivan Morales, que també és l’autor del text, acaba de lligar-ho tot i el resultat és una obra que et deixa bé, que et fa gaudir i pensar, i que, sens dubte, tornaries a veure.

[Felicito també la iniciativa de la companyia que, a través de la seva pàgina web, han decidit compartir el text amb llicència Creative Commons. No em cansaré de dir que una de les coses més importants per mantenir viu el teatre és poder tenir accés als textos. Iniciatives com aquesta han de ser celebrades i convertir-se en habituals.]

Sé de un lugar – Autor i director: Iván Morales. Adaptació al català: Joan Roselló. Repartiment: Anna Alarcón i Xavi Sáez. Sala: Teatre Romea (Hall). Data: 9/11/12.

Comparteix aquesta entrada a:

3 Comments

  1. maite besso 14/11/2012 at 19:21

    Molt d'acord en tot! Però jo no vaig tenir Moritz perquè la vaig veure a La Seca, la temporada passada 😉

    Reply
  2. Gema Moraleda 22/11/2012 at 19:43

    A mi se'm va passar… però vaig guanyar una Moritz! 😉

    Reply
  3. Pingback: Jo mai - Somnis de teatre

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.