Samurais i tamagotchis: el tambor, el coixí i el banc

Si us dic que Samurais i tamagotchis: el tambor, el coixí i el banc es basa en el teatre nō, segurament no em creureu, però us juro que no us enganyo. Pels que no ho sapigueu, el teatre nō és un tipus de teatre japonès tradicional, que es remunta al segle XIV i que es basa en la mímica i la música. Però no us espanteu, us he dit que el muntatge s’hi basa, no pas que el calqui.

L’aposta de Marçal Bayona consisteix en agafar històries japoneses tradicionals i plenes de simbolisme, i explicar-les en un llenguatge que, sense abandonar els referents del país del sol naixent, pugui ser comprensible pel públic contemporani occidental. I quins referents japonesos tenim més a mà qualsevol de nosaltres? L’heu encertat: el manga, l’anime i els videojocs japonesos. Això és Samurais i tamagotchis, històries molt antigues narrades d’una forma molt moderna, però sense sortir en cap cas del país que les va veure nèixer; un país amb una cultura i uns referents decididament diferents als nostres i que, per què negar-ho, resulta fascinant per a la majoria.

El muntatge ajunta tres relats independents units per un mateix fil conductor: dos netejadors de nit del Museu d’Història Japonesa a Tòquio decideixen, per unes hores, practicar el seu català i assajar unes obres de teatre. Per fer-ho, utilitzaran tot el que tinguin a mà: pals de fregar, draps de la pols, ambientadors, brossa o els propis maniquins del museu. L’escenografia de Víctor Peralta i el vestuari de Marina Prats estan carregats de sorpreses i cops amagats. Mai no havia vist fer tant amb tant poc, ni treure tant de partit a elements tan quotidians. Tota una mostra d’imaginació i talent.

En escena, Oriol Escalé i Júlia Santacana ens regalen un recital interpretatiu. Entre tots dos interpreten més d’una dotzena de personatges que, sovint, es sobreposen (els netejadors de nit, que interpreten diferents personatges a cada una de les obres que fan), però el millor de tot és que fan que sembli fàcil. Tots dos entren i surten de personatge amb fluïdesa i sense generar cap dubte. El seu treball corporal i de construcció dels personatges és excel·lent. I tot això alternant japonès i català! (no patiu, que el seu japonès s’entén tot). Em van deixar bocabadada.

Vaig tenir la sort de veure Samurais i tamagotchis: el tambor, el coixí i el banc en la seva estrena absoluta al centre cívic Parc Sandaru, on només es va representar dues vegades. Em consta que ara mateix busquen nous escenaris que els acullin, així que jo us recomano que estigueu ben atents perquè estic segura que no trigaran a trobar-ne.

 

Samurais i tamagotchis: el tambor, el coixí i el banc

Companyia La sogra. Interpretació: Oriol Escalé i Júlia Santacana. Direcció: Marçal Bayona. Ajudant de direcció: Abel Vernet. Dramatúrgia: Júlia Santacana i Marçal Bayona. Escenografia: Víctor Peralta. Vestuari: Marina Prats. Assessoria de moviment: Maria Salarich. Composició musical: Eduard Tenas. Espai sonor: Abel Vernet. Producció executiva: Aina Bujosa. Disseny de llums: Abel Vernet i Marçal Bayona. Disseny del cartell: Daniel Rodríguez. Fotografia: Aitor Rodero. Perruqueria: Toni Santos.

Sala: Centre Cívic Parc Sandaru. Data:11/01/2017. Fotografia: (c) Aitor Rodero – www.aitorrodero-fotografia.com

Deixa un comentari