Requiem for Evita

Requiem for Evita

Tres persones (en el meu cas tres homes, però hi ha dies que trobareu dos homes i una dona) pelen mongetes asseguts a una taula mentre ens donen la benvinguda i ens expliquen com anirà la litúrgia. Les mongetes són perones i els que les pelen, també. Perones, seguidors d’Evita Perón. Però no seguidors en el sentit més polític, sinó en el més irracional. Les perones tenen una fe cega en Evita, a qui idolatren i per qui celebren una mena de litúrgies sospitosament semblants a una missa catòlica.

Requiem for Evita és un musical de petit format difícil de classificar, no només perquè la seva protagonista canvia de sexe a cada funció (hi ha dies que l’interpreta Ivan Labanda i hi ha dies que ho fa Anna Moliner), sinó perquè aconsegueix fer un espectacle a base de peces d’altres espectacles sense esdevenir un jukebox insuls ni un recital de lluïment. Requiem for Evita té càrregues de profunditat i per això és tan divertit.

A mig camí entre la biografia d’Evita, un elogi de la ingenuïtat i un avís per a navegants sobre els populismes, el text de Jordi Prat i Coll aposta per la comèdia esbojarrada sense renunciar al discurs polític ni a la fascinació personal. La història de les perones és la història d’unes persones que reivindiquen el seu dret a somniar, idolatrar i tenir contradiccions però, alhora, ens avisa de què passa quan deixem de banda la nostra racionalitat i ens entreguem en braços de la fe cega.

Amb un format de missa heterodoxa, participació del públic i, sobretot, una capacitat sobrehumana de fer-nos posar la pell de gallina just abans de fer-nos partir de riure, la peça clau d’aquest Requiem for Evita és el seu repartiment. Ivan Labanda, Anna Moliner i Jordi Vidal, acompanyats amb el piano en directe d’Andreu Gallén tenen talent, tenen ofici i una gran capacitat de connectar amb el públic a tots els nivells. El “No ploris per mi Argentina” de Labanda i Moliner (el dia de l’estrena vam poder sentir-los tots dos) és antològic, però no ho és menys el “Getsemaní” de Vidal, que va deixar-nos literalment bocabadats.

Requiem for Evita és una de les obres que més bé m’ho ha fet passar en els darrers mesos, una d’aquelles comèdies que entren soles i que, només en acabar, t’adones que són molt més que la suma de les seves parts. Un espectacle rodó, ben interpretat, ben escrit i divertidíssim. Feu-vos perones, ni que sigui un dia.

 

Requiem for Evita
Intèrprets: Ivan Labanda/Anna Moliner, Jordi Vidal, Andreu Gallén. Disseny d’il·luminació: Lluís Robirola. Disseny d’escenografia i vestuari: Judith Torres. Coreografia: Aixa Guerra. Adaptació de les lletres: David Pintó. Fotografia: May Zircus, Gerard Oliva, Jan Forrellat i Tristán Pérez-Martín. Producció executiva: Jordi Vidal. Direcció musical: Andreu Gallén. Dramatúrgia i direcció escènica: Jordi Prat i Coll.
Sala: La Seca Espai Brossa. Sala Joan Brossa. Data: 09/05/2018. Fotografia: (c) May Zircus, Gerard Oliva, Jan Forrellat, Tristán Pérez-Martín.

Deixa un comentari