Realitats avançades 2

Realitats avançades 2

Vaig anar a veure Realitats avançades 2 amb moltes expectatives tant pel tema com per l’anterior espectacle d’Xnet i Simona Levi, Hazte banquero. Malauradament, aquesta vegada, el que vaig veure no va estar a l’alçada.

En entrar a la sala, cada espectador rep una carpeta amb quatre targes de plàstic que, quan comença l’espectacle, ens expliquen que serviran per votar. Sobre el paper, i també segons els primers minuts de l’espectacle (que té format d’assemblea-conferència), pensem que l’espectacle qüestionarà la democràcia des de les bases i aprofitarà per demostrar com es pot manipular tota una societat a través de votacions viciades. Però no.

Després d’un parell de votacions a mà alçada amb les targes de colors, veiem que les preguntes i la posada en escena van més encaminades a l’acudit fàcil que no pas a la comparació entre votar i discutir en assemblea o al qüestionament dels sistemes de votació. Pregunta rere pregunta (el primer bloc, centrat en l’habitatge; els segon, en els drets d’autor i el tercer, en la mort) l’espectacle s’allunya cada vegada més de l’anàlisi i es llença descaradament en mans de la comèdia esperpèntica i, pel meu gust, massa pagada de si mateixa.

D’altra banda, l’actualització de l’espectacle (que va ser estrenat fa deu anys) es queda una mica curta. Quan parla d’habitatge sembla que només ha canviat el terme compra per lloguer; el tema drets d’autor, a aquestes alçades, ha quedat força desfasat i el tema de la mort semblava de farciment. En deu anys han passat una pila de coses, i encara més a casa nostra, i un espectacle d’aquestes característiques podria haver aprofitat per comentar-les. Vaig trobar a faltar referències a la llibertat d’expressió, la violència policial o el feminisme, per exemple, temes candents en aquests moments.

Al final, Realitats avançades 2 és un espectacle entretingut i còmic, però no passa d’aquí. Vaig trobar a faltar més política i més discurs. Una llàstima.

 

Realitats avançades 2

Direcció i dramatúrgia: Simona Levi. Interpretació: Judit Saula i Elies Barberà. Audiovisuals: Iban Arnau i Joan Argemí. Música: Jordi Bello. Disseny tècnic: Xavi Marx, Cube. Col·laboracions dramatúrgiques: Fiona Maxence i Sergio Salgado. Fotografies: Edu Bayer. Continguts 2007/2008: Simona Levi, Marc Sempere, Elisa Blanco, Jordi Bello, Iban Arnau, Joan Argemí, Judit Saula, David Bravo, Stupid Feats, Eloi Maduell, Josian Llorente, Maite Fernández, Elena Fraj, Alf Toledano, Obsolet, Leo Martín, la família Herranz-Doñate, Ada, Pepe, Marta, Maribel i Pompeu, Pau.

Una producció de Conservas i Xnet.

Sala: Mercat de les Flors. Sala Ovidi Montllor. Data: 09/07/2018.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada